Baltasar Dorda i Lloveras

Baltasar Dorda i Lloveras (Mataró, Maresme, 6 de gener de 1802 - 15 de novembre de 1838) fou un organista, compositor i sacerdot català.

Sentint la mateixa inclinació per l'Església i la música ingressà en el col·legi de Montserrat, i als set anys fou nomenat infant de cor, i quasi un nen encara, el clero i l'ajuntament de Mataró li oferiren la plaça d'organista de la parròquia d'aquella població, que desenvolupà poc temps per haver-se traslladat a Barcelona per a perfeccionar els coneixements musicals.

En la ciutat comtal tingué per mestres a Mateu Ferrer i, el 1826, després d'haver-se ordenat de sacerdot, se li donà en propietat la citada plaça d'organista. Aconseguí per oposició, el mateix càrrec en la catedral de Girona, però no tardà a retornar a la seva vila nadiua.

Caritatiu i de caràcter alegre i incansable en el treball i en l'oració, es va sotmetre a les majors privacions i morí en opinió de santedat, disposant que fossin cremades totes les seves obres, entre les quals es poden citar un Stabat Mater, tres Misses de glòria, una de Rèquiem, que va escriure pel seu propi funeral; rosaris, lamentacions, motets, etc.

• Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 18, 2a part, pàg. 2008 (ISBN 84-239-4581-2)