Arthur Hinton

Arthur Hinton (Beckenham, comtat de Kent, 20 de novembre de 1869 - Rottingdean, comtat de Sussex, 11 d'agost de 1941) fou un prolífic compositor i director d'orquestra anglès.

Fill de William Samuel Hinton, Arthur era el més jove de cinc fills. Estudià en la Royal Academy of Music de Londres, on residí un trienni com a professor auxiliar de violí. Després es perfeccionà a Munic amb J. Rheinberger. Residí a Viena, Roma i Albano. Després de retornar al seu país el 1896, es dedicà a l'ensenyança , a la direcció d'orquestra i sobre tot, a la composició. Fou un compositor molt prolífic, va escriure, òperes, operetes, simfonies, concerts i música de cambra. Són notables els seus cicles de Lieder Schmetterlinge i Weisse Rosen.

Durant l'època d'Arthur Hinton, a Viena, Katharine Goodson, una companya d'Acadèmia Reial i de Londres (amb qui havia tocat a l'Orquestra de l'Acadèmia), estava estudiant a la ciutat sota O. Beringer i els dos van passar gran part del seu temps junts. Més tard, Hinton va anar a Munic a estudiar composició amb Josef Rheinberger. Quan tots dos van tornar a Londres, Hinton es va convertir en un visitant habitual dels Conways, amb qui Katharine va viure mentre buscava establir la seva carrera professional. Tots dos es van casar el 1903. Ella va dir d'ell:

Tots dos van viatjar molt junts en la seva carrera, sense tenir fills, però compartint un matrimoni tancat. Hinton li va escriure durant la seva gira nord-americana de 1930:

Hinton va morir el 1941. Un any més tard, com a part d'un llarg elogi, Goodson va escriure d'ell en termes de la seva passió compartida: "Et mantinc on està la música, aquest és el millor lloc".

La música de Arthur Hinton ara se descuida en gran part, i inclús en la seva vida i carrera se veié enfosquida per la de la seva esposa, Katharine. Malggrat to, hi ha molts musicòlegs que diuen que és vergonyós, que Hinton no tingui entrada en el Oxford Dictionary of National Biography, Grove, Oxford Dictionary of Music y Oxford Companion to Music.

• Sinfonía No.1 en B plana 1894
• Sinfonía n. ° 2 en do menor 1903
• Fantasía orquestal 'Triomf del César' 1896
• Tres escenes d'Endymion: Amanecer, Canción de pastor, Danza de jóvenes y doncellas. Pub 1916 per

J. Fischer & Bros.

• Suite 'Lancelot i Ginebra'
• 'Porphyria's Lover' - romanç dramátic
• 'La novia de Mokanna' - obertura
• Concert per a piano en re menor Op.24 1905 pub. per J. Fischer & Bros.
• Romanç per a violí i orquestra pub. per J Williams & Co.
• Romanç de Chant des Vagues per a violoncel i orquestra. per J. Williams

• Quintet de piano en sol menor Op.30 1913 pub. per Elkin & Co.
• Piano Trio en re menor Op.21 1904 pub. per Rahter
• Scherzo per a piano, violí i txel·lo.
• Sonata per a violí i piano en B flat 1903 pub. per Chester
• Suite en re mayor per a violí i piano Op.20 1903 pub. per Novello
• Bolero per a violí i piano 1907
• Quatre peces: Ave María, Valse de Joie, Berceuse, Meditación. para violí i piano
• Tres Danses per a violí i piano - Niños, Agraciados, Campesinos. 1919
• Chant des Vagues' Romanç per a violoncel i piano 1899 pub. per J. Williams

• Una peregrinació d'estiu en les MMuntanyes Blanques - 6 piezas per a piano pub. per J. Fischer & Bros
• No.1 Romance - 'Por el Ammoroosuc'
• No.2 Idilio - 'Entre las colinas'
• No.3 Scherzo - 'Luciérnagas'
• No.4 Reverie - 'En Sunset Hill'
• No.5 Country Dance - 'At the Husking'
• No.6 'El paso del verano'
• Bagatelles; La Coquette, Escena de amor, Reverie a deaux, Lu Caprieuse. pub. por J. Fischer & Bros * Pub Carnival Valse Caprice. per Forsyth Bros. Ltd.
• Rhapsody per a piano en B bemol menor Op.23 1911 pub. per Stainer y Bell
• 'Oriental Serenade' Op.29 / 1 pub. per Stainer y Bell
• 'Etude Arabesque' Op.29.2 1911 pub per Stainer & Bell
• 'Romance' Op.29 No.3
• Pub Serentella per Bayley y Ferguson
• Trois morceaux - Rigaudon, record, Burlesque 1906 pub. per Rahter
• Quatre esborranys pastorals 1922
• Una festa de Chinatown

• Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 592. (ISBN 84-7291-226-4)