Antonio Salvador Casanova y Estorach

Antoni Salvador Casanova i Estorach (Tortosa, Baix Ebre, 9 d'agost de 1847 - París, 22 de desembre de 1896) fou un pintor català, d'un estil que es pot emmarcar en el costumisme romàntic.

Antoni Casanova conegué l'èxit però no arribar a explotar totes les seves facultats, igualment com ocorregué amb el seu contemporani Marià Fortuny.

Es va formar amb Claudio Lorenzale i Federico de Madrazo. Com Fortuny, Eduardo Zamacois y Zabala o Eugenio Lucas Velázquez, Casanova es va moure en un pujant estil dintre de l'academicisme conservador predominant a Europa sent la seva tècnica més polida que la de Marià Fortuny.

Potser per condicionants del mercat s'especialitzà en formats petits, generalment temes historicistes i de folklore. Es va traslladar a París bastant jove; el seu gravat Andalouses, datat el 1877, es va publicar allí.

Un altre dels temes predominants en aquest artista són les escenes de monjos, cardenals i altres eclesiàstics mirant picardiosament a dones joves.

No és fàcil localitzar l'obra d'A. Casanova doncs resta amagada en l'anonimat de diverses col·leccions particulars, tant catalanes com estrangeres. Es poden esmentar però algunes de les seves pintures:

• el Museu del Prado té entre els fons del segle XIX un únic quadre, Sant Ferran, rei d'Espanya (1886; 300 x 468 cm; catàleg P5611).
• el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) en custodia dues obres: Joan de Fivaller reivindicant els furs de la ciutat (de Barcelona) davant de Ferran d'Antequera, malalt (1875; 137 x 182 cm, catàleg 10733, Palau Reial de Pedralbes, Barcelona) i Entrada del Rei Carles V al monestir de Yuste (1889; 432 x 650 cm, catàleg 10757, no exposat).
• el Meadows Museum de Dallas (Texas, EUA) té entre els seus fons a Els favorits de la cort (1887; 88,3 x 130,8 cm; cat. MM.65.12) i el Museu de Brooklyn, a Nova York, compta amb una altra pintura de l'any 1886: Monjo tastant vi.
• el Museu Nacional de Belles Arts (MNBA-Neuquén) posseeix una tela donació d'Àngel Roverano (L'aficionat; 50 x 42 cm).
• a l'Ajuntament de Tortosa es localitzen tres obres. Dues corresponen als retrats (1871; 195 x 135 cm) del pintor i orfebre Josep Masriera i Manovens i de la seua esposa Clotilde Rosés i Ricart; foren adquirits a un antiquari el 1978 i es troben a les escales d'accés al primer pis de la casa consistorial. La tercera obra és un altre gran quadre: Carles V i Ticià (1878; 300 x 480 cm) i fou cedit el juny de 2000 per la Generalitat de Catalunya procedent del Palau Marc de Barcelona. Des de 1900 i fins al 1938 el Museu municipal de Tortosa acollí el llenç titulat Els darrers moments de Felip II (1885; 400 x 600 cm), de desconegut parador en l'actualitat.
• al Consell Comarcal del Baix Ebre des de novembre de 2019 s'hi pot veure Jesús predicant als nens un llenç de la primera època del pintor cedit per la família Julve-Villó.

Finalment, el llenç historicista El Rey Alfonso VIII arengando sus huestes antes de la batalla de las Navas de Tolosa, que havia estat propietat del comerciant Josep Vidal i Ribas, fou subhastat el novembre de 1986 per 1.100.000 pessetes (1878, 124 x 178 cm), i roman en ubicació ignorada des d'aleshores.

• El pintor tortosí Antoni Casanova (1847-1896). Gerard Vergés i Príncep, 1983. Ed. Autor Editor 1611. ISBN 84-398-0377-X.
• Ddaa. Ciència i caritat al descobert.Barcelona: Museu Picasso, 2010 (Col·lecció Focus). DL B-43956-2010. ISBN 978-84-9850-277-0.