Antonio Coca y Cirera

Antoni Coca i Cirera (Igualada, 5 d'agost de 1817 - Barcelona, 18 de febrer de 1872). Fill d'Antoni Coca i Rabassa, metge i director de La Puda d'Olesa i d'Esparreguera.

Va estudiar medicina al Col·legi de Cirurgia de Barcelona, on es llicencia, el 1841; al maig de l'any següent es va doctorar, sota la supervisió del doctor Cil i Borés.

L'any 1842 va fer oposicions per a una càtedra del Col·legi de Medicina de Barcelona, juntament amb Josep Oriol Navarra, Wenceslau Picas i Josep Baroy, però la guanya Wenceslau Picas i López., i eixe mateix any fou redactor del «Repertorio Médico-Farmacéutico de Barcelona».

Durant els estudis, és deixeble de Fèlix Janer, primer degà de la Facultat de Medicina de Barcelona, restaurada el 1843. El mateix 1843, el nomenen professor agregat de la Facultat de Barcelona i, l'any 1844 secretari de la Facultat de Ciències Mèdiques de Barcelona.

El 1847, any en què col·laborà en «El Telégrafo Médico», es torna a presentar a noves oposicions per a la càtedra de Barcelona que havia ocupat Janer sense èxit. Aquest cop, la guanya Josep Storch. Després d'opositar en dues ocasions a càtedra, Antoni Coca té el dret de ser nomenat directament per a la pròxima plaça vacant. El 1848, queda lliure la de Patologia Mèdica de la Universitat de València on s'hi està dos anys.

Un canvi en els plans d'estudi, l'habilita a concursar a una càtedra de Clínica Quirúrgica de Santiago de Compostel·la, i la guanya però només hi passa el curs 1850-1851 perquè demana, per concurs de trasllat, la càtedra de Patologia General, Terapèutica, Matèria Mèdica i Art de Receptar de la Facultat de Medicina de Granada. Just arribat, és elegit acadèmic numerari de l'Acadèmia Mèdica de Granada, institució en la que esdevé molt participatiu i és nomenat president de la Secció de Ciències Naturals.

El 1863, Antoni Coca torna a Barcelona i ocupa la càtedra que ha quedat vacant per la mort del professor Joan Foix i Gual tot i que, en principi, ha de donar la matèria de Terapèutica. Aviat, però, pot passar a la de Patologia Mèdica. D'aquesta etapa, en resulta el seu «Tratado de Terapéutica» que arriba a tenir tres edicions (1862, 1868 i 1873).

El 1869, renuncia a assajar l'homeopatia, en contra del que li havia aconsellat Pedro Rino Hurtado. L'havia practicat, això no obstant, sota la direcció de Feliu Janer, vers el 1845, sense convèncer-se de la seva eficàcia.

A la seva aula, com a deixeble, té Josep Crous i Casellas, més tard catedràtic de Patologia Mèdica de la Universitat de València des del 1875 fins a la seva mort el 1887, que s'ocupa d'editar pòstumament els «Prolegómenos de Clínica Mèdica», que ell mateix ha recollit juntament amb Simó de Bruguera a partir de les classes del mestre. Antoni Coca, malauradament, ja arriba malalt a Barcelona i mor el 1872, al cap de 10 anys de la seva tornada. La seva càtedra l'ocupa Bartomeu Robert.

En vida és distingit Comanador de les Ordres d'Alfons XII i d'Alfons X El Savi. Quasi un segle després de mort, Igualada, dóna el seu nom a uns dels carrers de la seva ciutat natal.

Es pot trobar la seva necrologia, escrita per Crous i Casellas en «La Independencia Médica», del 15-11-1872: «Necrologia del malogrado Dr. Antonio Coca y Cirera» (Barcelona. 1872). (318/59, I, pag. 463)

Publicacions

• Memorias sobre las aguas minerales hidrosulfurosas de Esparraguera y Olesa, correspondientes a los años 1824 al 1832;
• Discurso acerca de la época de la nubilidad (Granada 1857);
• Memoria soble el suicidio; Discurso inaugural leido en la solemne apertura de la Universidad Literaria de Granada, el dia 1° de octubre de 1862 (B. 1863);
• Tratado de terapéutica general (B. 1862), en dos volums, on fa un estudi dels sistemes mèdics, apareguts a la Historia de la Medicina.
• Prolegómenos clinicos de Clinica Médica, obra pòstuma, que fou completada pels doctors Bruguera i Marti, i Crous i Caselles (B. 1873).