Anna Montero i Bosch

Anna Montero i Bosch (Logronyo, 3 de desembre de 1954) és una poeta i traductora valenciana. Llicenciada en filologia francesa per la Universitat de València, entre les seues traduccions cal citar els Petits poemes en prosa i Els paradisos artificials de Baudelaire, Mademoiselle Fifi de Maupassant, i altres obres de nombrosos autors com ara Jean Guéhenno, Michel Crouzet, François Poulain de la Barre, Claudine Bertrand, Aurélie Nemours, Anise Koltz, i l'antologia Poetes quebequesos (2001). La seva producció original, una poesia «depurada i insinuant, de to tènue i atmosfera delicada», es compon de «poemes breus que ens parlen d'amor, de la poesia i el somni, sempre amb un caire existencial que reflecteix l'angoixa de la mancança de sentit i la buidor del món». Ha estat antologada en L'espai del vers jove (1985), Camp de mines. Poesia catalana del País Valencià (1991) i Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX (1999). És filla del filòsof Fernando Montero.

• Polsim de lluna (València, Víctor Orenga), 1983.
• Arbres de l'exili (València, Gregal Llibres), 1988.
• Traç 45 (1990)
• La meitat fosca (València, Alfons el Magnànim), 1994)
• Com si tornés d'enlloc (València, 1999)
• Serenitat de cercles (Barcelona, Proa), 2004.
• El pes de la llum (Barcelona, Proa), 2007.
• Teranyines (Barcelona, Edicions 62), 2010.

• Rosa Leveroni de poesia 2007.
• Ausiàs March 2010.
• Premi de la Crítica, de poesia, de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana 2010.