Amàlia de Tini de Walsh

Amàlia de Tini de Walsh (segle xix. - Sarrià, 25 de maig de 1886) fou una abadessa catalana, del monestir de Sant Pere de les Puel·les.

L'any 1850 Amàlia de Tini fou nomenada abadessa. Llavors la comunitat estava formada per només sis monges i l'elecció, que no es va confirmar fins deu anys més tard, es va fer al Monestir de les Jerònimes de Barcelona. El 1842 les monges havien estat expulsades de Sant Pere, que es va convertir una altra vegada en presó –ja ho havia estat de manera intermitent anys abans–, i vivien en un pis del carrer de Santa Anna. El seu objectiu prioritari com a abadessa al llarg de la seva vida va ser recuperar el monestir per a la seva comunitat de religioses, que en diverses ocasions van ser obligatòriament exclaustrades per motius polítics. La seva primera actuació va ser adreçar-se a la reina Isabel II per demanar-li la recuperació del monestir cosa que va aconseguir quan, després d’una intensa lluita legal, apareix una Reial Ordre amb data del 12 de gener de 1855 que determina que el monestir sigui retornat a la comunitat religiosa. Però l'ordre no es feia efectiva i el desig de reunir les religioses era tan intens que manà construir un petit edifici, inaugurat el 1858, al costat del monestir. Deu anys més tard esclata la Revolució de Setembre, i el 1869 el Govern Civil de la ciutat comtal decreta que les monges de Sant Pere i la seva abadessa es traslladin a les Jerònimes, com ja havia succeït anys abans. L'abadessa torna a enfrontar-se legalment contra aquesta decisió i aconsegueix recuperar el cenobi, que pocs anys després és enderrocat. Cap a finals de 1877, comença la construcció d’un nou monestir a Sarrià, les obres del qual acaben el 1879, amb Amàlia de Tini al front. Regirà la comunitat fins a la seva mort, el 25 de maig de 1886.