Alfredo Souto

Alfredo Souto Cuero (La Corunya, 1862 - 1940) fou un pintor gallec, col·laborador de Blanco y Negro entre 1901 i 1922.

Magistrat, pare del pintor gallec més destacat de la primera meitat del segle XX, Arturo Souto (1902-1964), també exercí com a pintor de manera no absolutament professional. En l'Escola d'Arts i Oficis de la Corunya, el pintor i militar Román Navarro, fou el seu mestre, inclinant-se en la seva maduresa pictòrica pel tema del paisatge.

Alfredo Souto restà en contra que el seu fill es dediqués a la pintura com a forma de vida, perquè considerava que com a feina menor, devia ser combinada amb una altra dedicació professional seriosa. Ell mateix, malgrat de tenir un treball d'alta qualificació demostrà com va poder arribar a ser acceptat en nombroses convocatòries de les Exposicions Nacionals de Belles Arts fins a aconseguir mèrits el 1892, 95, 99 i 1901.

Com a retratista fou un sever pintor de modes sòlits, on deixa poc espai per l'anècdota, i amb una paleta extremadament sòbria, mentre que en les seves vessants de paisatgista i pintor de tipus populars deixa que la naturalesa s'expressi lliurament, inclús amb exuberància.

En les seves obres per a Blanco y Negro (curiosament és dels pocs artistes que tenen en conte els espais vuits per a la inclusió dels texts), l'aquarel·la és el mitjà pel que, sempre a partir de verds i terres, els paisatges i les anècdotes d'amables personatges es desenvolupen amb gran delicadesa. Dues portades de març i maig de 1902, són els únics exemples en què es troba l'Art Nouveau, on tant en les tipografies com en els jocs de corbes i contra-corbes i elements vegetals, s'observa un superb coneixement d'aquest estil internacional.

Referències