Alfonso II d'Àvila

Alfonso fou un religiós castellà, que esdevingué bisbe d'Àvila entre els anys 1372 i 1378.

Segons Carramolino, d'aquest bisbe se n'omet el nom, de fet, González Dávila l'omet, de fet fins i tot s'ha pensat que era la mateixa persona que Alfonso I. Tanmateix, Carramolino opina que també era membre dels Córdoba, com el seu predecessor. Bisbe durant el regnat d'Enric II de Castella, apareix documentat encara el 1378. El 1375 va fundar, amb autoritat papal, el convent d'ermitans de Guisando, dirigit a l'orde dels jerònims, donant-los, finalment, un veritable monestir. Del seu episcopat també daten els estatuts més antics de la diòcesi avilesa, de 1372.

Fou enterrat a la catedral d'Àvila, a prop de l'altar de San Ildefonso, on també hi ha un bust de pedra de granit amb insígnies episcopals, en tant que el capítol catedralici el va considerar un dels seus benefactors, perquè va consignar-hi certes rendes de l'impost conegut com la Martiniega.

• Martín Carramolino, Juan. Historia de Ávila, su provincia y obispado (en castellà). Tom II.Madrid: Librería Española, 1872. 
• González Dávila, Gil. Teatro eclesiástico de las iglesias metropolitanas y catedrales de los Reynos de las dos Castillas (en castellà). Tom I.Madrid: Imprenta de Pedro de Horna y Villanueva, 1647. 
• Ramos Ahijado, Sonsoles. La catedral de Ávila como institución musical durant la segunda mitad del siglo XVII (en castellà).Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, 2011. ISBN 978-84-9012-027-9.