Alfonso Garulli

Alfonso Garulli (Bolonya, 2 de desembre de 1866 - Trieste, 22 de maig de 1915) fou un tenor italià. Va actuar diverses temporades al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Primer va ser un empleat de banc, després va entrar a la companyia d'opereta de Bergonzoni i va debutar a Milà, en un paper curt de La fille de Madame Angot, a continuació, amb la Companyia Gargano, amb la qual no va tenir èxit a Nàpols. Després va anar amb una companyia napolitana per Grècia, on va agafar el tifus i va haver d'estar-se durant gairebé dos mesos a l'hospital d'Atenes.

Va començar com a comprimari i després va passar als principals rols amb una carrera brillant: Treviso, Verona, Acireale, Cremona, Torino (Teatro Vittorio Emanuele), San Remo, Milano (Teatro Manzoni), Trieste (Politeama Rossetti), Nàpols (San Carlo), Rovereto, Florència (Teatro Pagliano), Londres (Covent Garden), Alessandria, Florència, Pàdua (Teatro Verdi), Savona, Milà (Teatro Carcano, on va conèixer la seva esposa Ernestina Bendazzi), Roma i, finalment, el 1887, a la Scala di Milà (Flora Mirabilis i Pescatori di perle).

Va aparèixer en els principals teatres d'Europa i Amèrica al costat d'Ernestina Bendazzi. El 1903 es va retirar dels escenaris, i tot i que a continuació va cantar en concerts fins que el 1907 se li va deteriorar la veu per cula de les malalties sofertes. Llavors va establir a Trieste, on, de nou amb la seva dona, va obrir una escola de cant que gaudia de bona reputació.