Adolfo Morpurgo

Adolfo Morpurgo (Gorizia, Vèneto, Itàlia, 9 de desembre de 1889 - Buenos Aires, Argentina, maig de 1972) fou un músic argentí d'origen italià.

Feu els estudis de violoncel i piano en el Conservatori de Trieste, del que era professor el 1911. En aquell temps ja guanyà, per concurs, la medalla d'or de l'Orquestra Filharmònica de Trieste. Dos anys més tard es traslladà a l'Argentina, on en un principi, donà recitals en qualitat de violoncel·lista. Més tard fou, successivament, professor de violoncel en el Conservatori Municipal de Buenos Aires (des de 1922) i en l'Escola Superior de Belles Arts de la Universitat de La Plata des de 1924), professor de piano en el Conservatori Nacional de Música i Art Escènic (des de 1926) i de música de cambra en la ja citada Escola de Belles Arts de La Plata (1929-37 i des de 1940).

Sentia particular interès per la música de cambra i, especialment, per la del Renaixement i Barroc, a tal efecte fundà i dirigí l'Agrupació Argentina d'Instruments Antics –patrocinada i oficialitzada per la Comissió Nacional de Cultura (1937)--, l'Orquestra de l'Associació Argentina de Música de Cambra i el Quartet de l'Associació Wagneriana, així com l'Orquestra de la Província de Buenos Aires, i el Teatre Musical Antic. En aquest muntà les representacions, amb instruments d'època, d'obres de Caccini, Monteverdi, Lully, Purcell, en els Teatres Nacionals de Comèdia i Politeama.

Amb els instruments adequats, realitzà les orquestracions per:

• Il ballo delle ingrate, de Monteverdi
• Il combattimento di Tancredo e Clorida, de Monteverdi
• Eurídice, tant la de Peri com la de Caccini.

És autor de la música escènica per a:

• Fuenteovejuna, de Lope de Vega,
• El caballero de las espuelas de oro, d'Alejandro Casona,
• La intimidad de los parques, pel·lícula premiada pels Cronistes Cinematogràfics,
• El reñidero, pel·lícula premiada per l'Institut Nacional de Cinematografia.

Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1971-72, pàgs. 127-28 (ISBN 84-239-4600-2)