Adolf Fargnoli

Adolf Fargnoli (La Bisbal d'Empordà, 7 d'octubre de 1890 - Barcelona, 1952) fou un ebenista i orfebre català, germà de Valentí Fargnoli.

Els seus pares eren uns immigrants italians establerts a Girona. El 1924 es va casar amb Anna Oliver, qui moriria el 17 de gener de 1927 després de donar a llum al seu primer i únic fill. Va viure a Girona, on va treballar com a ebenista en un taller propi ubicat al carrer de la Força, on es va especialitzar en la fabricació d'arquetes per a joieria, decorant-les amb un estil barroc. El 1918 va realitzar la seva primera exposició a les barcelonines Galeries Laietanes, i posteriorment també exposaria a Madrid, París i Buenos Aires (1922). Es va relacionar amb artistes com Antoni Vila Arrufat, Rafael Masó, Santiago Rusiñol, Salvat-Papasseit, Gaziel, Miquel de Palol i Joaquim Ruyra, entre altres. Salvat Papasseit li dedicà el poema «De dalt de tot el cel», inclòs al recull L'irradiador del Port i les gavines.

El 2002 la Generalitat de Catalunya va adquirir en subhasta pública un fons personal de Fargnoli, format per correspondència i altres documents personals, i va ingressar-ho a l'Arxiu Històric Comarcal de Girona. La documentació va ser posteriorment inventariada per Immaculada Costa.

A la Fundació Rafael Masó de Girona es conserven diverses obres d'Adolf Fargnoli, entre d'altres un crucifix realitzat el 1924. En aquesta obra la cre és d'Aldolf Fargnoli i la figura del Crist de Jaume Busquets Mullera.