Victòria Eugenia

Victòria Eugenia (Betty) (Madrid, 21 de març de 1933) és una ballarina, mestra de dansa i coreògrafa espanyola.

Estudià dansa a Madrid amb Laura de Santelmo en la Reial Escola Superior d'Art Dramatic i Dansa, finalitzant els estudis als quinze anys amb premis extraordinaris. Amplià estudis de dansa espanyola i ballet amb la família de Luis Pericet, Paquita Pagan, Karen Taft, Oberman Leig i Maria Ibars. La seva predisposició i destacada capacitat pedagògica li permeten dedicar-se des de molt jove a l'ensenyança amateur. El 1953 és contractada pel ballarí espanyol Antonio, on hi va romandre en la seva Companyia fins al 1958. Durant aquest temps interpretà un gran nombre de ballets creats per Antonio, en els que destacà pel seu exquisit sentit musical, sensibilitat artística i apassionat temperament interpretatiu: d'aquest ballets cal destacar: Alegro de Concierto, Viva Navarra o Sonatas del Padre Soler.

Després d'estudiar amb el mestre i coreògraf Alberto Lorca, aquest l'anima perquè es dediqui a la coreografia i l'ensenyança, donades les seves grans dots; el 1960 s'instal·la en els "Estudios de Amor de Dios" de Madrid, sent una de les més destacades formadores de professionals d'Espanya. Per les seves classes han passat importants intèrprets de la cançó espanyola de finals del segle xx. Ha impartit cursos i cursets de dansa espanyola a Suècia, Israel, França, Alemanya i Japó.

Entre els seus treballs coreogràfics si poden destacar:

• Benamor, amb música de Pablo Luna, un dels ballets més programats en el repertori de companyies i grups de ball espanyol.
• El barberillo de Lavapies, de Francisco Asenjo Barbieri,
• Pasión gitana, de Ruiz de Luna
• Tres Danzas, d'Enric Granados
• Rondeña, d'Isaac Albéniz.

Al Japó va muntar diferents coreografies pels espectacles de ballet de Yoko Kamatsubara. Per el Ballet Nacional d'espanya ha realitzat els treballs següents:

• Solo, amb música d'Adela Mascaraque (1984),
• Danza IX, d'Enric Granados i Ernesto Halffter
• Chacona, amb música de José Nieto (1990),
• La oración del torero, de Joaquín Turina (1994),
• A mi aire, amb música d'Enric Granados (1994),

Des del 1980 fou mestra de dansa espanyola del Ballet Nacional d'Espanya i el 1993 entra a formar part de la Dircció Artística del Ballet, compartida amb Aurora Pons i Nana Lorca, responsabilitzant-se de l'àrea de dansa.

• Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1993-94, pàg. 125 (ISBN 84-239-4364-X)