Tomàs de Rocabertí-Boixadors Dameto i de Verí

Tomàs de Rocabertí-Boixadors Dameto i de Verí (Palma, Mallorca, 1840 - 1898) fou el 12è comte de Peralada, 37è vescomte de Rocabertí, 11è comte de Savallà (des de 1887), 10è marquès d'Anglesola i 10è marquès de Bellpuig, entre altres títols menors, amb grandesa d'Espanya.

Fill de Francesc Xavier de Rocabertí-Boixadors Dameto (mort el 1875) i de Margarida de Verí i de Salas.

En morir el pare, els títols corresponien a Antoni, el seu germà gran, però, per la seva poca disposició a casar-se, els cedí a Tomàs, tot reservant-se només els de comte de Savallà i maestrant de València.

Estudià a l'Institut Balear de Palma, adscrit a la Universitat de Barcelona, on obtingué el títol d'enginyer de mines.

Com el seu germà Antoni, residí inicialment a Mallorca i a París, entre altres indrets, i viatjà sovint.

El 1875, els germans Antoni, Tomàs i Joana-Adelaida decidiren traslladar-se a Peralada, centre dels dominis familiars a l'Alt Empordà, i col·laboraren estretament en una notable tasca de mecenatge, molt important per a la Peralada de l'època, en la qual no és fàcil distingir l'aportació de cadascun d'ells. A Tomàs, com a enginyer que era, li és atribuïda la restauració i ampliació de l'antic castell dels Rocabertí i l'annex convent del Carme, que havien adquirit després de la desamortització, d'acord amb el romanticisme arquitectònic neomedieval llavors en voga, sobretot a França. També es creu que li és deguda la construcció dels jardins del palau, de gust romàntic i que, restaurats, encara es conserven. Anys més tard (1893-1899), Tomàs i la seva germana Joana-Adelaida van fer reconstruir el castell de Requesens, al nord de la comarca, amb els mateixos criteris.

En canvi, Antoni, advocat, home de lletres i reconegut admirador de Verdaguer, sembla que fou el fundador d'una Escola de Primeres Lletres gratuïta (coneguda com l'Escola de Palaci), en la qual es combinava l'ensenyament bàsic amb les arts i oficis, les arts plàstiques, el teatre, la música, la gimnàstica i la jardineria. També hi fundà un teatre, un cor, la cobla la Principal de Peralada i la Biblioteca del Palau de Peralada, amb 13.000 volums.

Amb la mort d'Antoni (1887), Tomàs, que heretà els títols que aquell s'havia reservat, s'instal·là definitivament a Peralada i assumí i mantingué les iniciatives culturals del seu germà.

Com a gran d'Espanya, fou senador per dret propi (1878-1898), si bé sense gaire activitat. Políticament, era pròxim a l'ala més conservadora del partit liberal.

Afeccionat a la fotografia, les seves instantànies es compten entre les primeres efectuades a l'Alt Empordà.

També residí a Barcelona i a Mallorca, on, com a Catalunya, tenia importants propietats rústiques i urbanes.

Com el seu germà Antoni, no es casà. El succeí la seva germana Joana-Adelaida de Rocabertí-Boixadors Dameto i de Verí (Palma, 1838-Requesens, 1899), casada des de 1856 amb Ramon Despuig i Fortuny, 8è comte de Montenegro i 10è de Montoro. Morta sobtadament, en circumstàncies mai no aclarides, després d'un sorollós plet, els títols passaren al seu cosí Joan Miquel de Sureda i als seus descendents i hereus (els Fortuny el 1912 i els Montaner el 1973), i el patrimoni al nebot del seu marit Ferran Truyols i Despuig, marquès de la Torre i als seus descendents, tots de Mallorca.

• Castell de Peralada
• Castell de Requesens
• La Principal de Peralada

• Armand de Fluvià i Escorsa, "Los vizcondes y el vizcondado de Peralada, también llamado de Carmençó y de Verges y, finalmente, de Rocabertí", Hidalgía, 31 (1983), 929-934.
• Miquel Golobardes Vila i Jordi Truyols Dezcallar, "Dos cartas del Conde de Montenegro a los Condes de Perelada", Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 22 (1949), 193-198.
• Joaquim Gironella i Garañana, "La escuela de música del castillo-palacio de Peralada", Revista de Gerona, 62 (1973), 94-96.
• Ramon Guardiola i Rovira, "La obra cultural de los últimos condes de Peralada", Revista de Gerona, 1 (1955), 93-98.
• Ramon Guardiola i Rovira, "Centenario de la ejemplar labor docente de Peralada", Revista de Gerona, 75 (1976), 151-156.
• Ramon Guardiola Rovira, "Salvament del patrimoni artístic nacional (Museu del Prado) i col·lecció Mateu, quan la Guerra Civil, i notícies dels darrers comtes de Peralada", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 21 (1988), 241-262.
• Inés Padrosa i Gorgot, "L'esperit de la Renaixença i el mecenatge dels comtes", dins Inés Padrosa i Lluís Albert, La Principal de Peralada, Peralada, Ajuntament de Peralada, 1990, pp. 25-40.
• Inés Padrosa i Gorgot, "Don Tomàs de Rocabertí, el primer fotògraf amateur de la comarca", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 36 (2003), 243-264.
• Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà.Girona: Diputació, 2009, p. 716-717. ISBN 9788496747548. 
• Joan Palomas i Moncholi, El rerefons econòmic de l'activitat dels parlamentaris catalans (1876-1885), tesi doctoral de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2002.
• Modesto Sánchez Ortiz i Fermín Berástegui, Las primeras cámaras de la Regencia: datos electorales, estadísticos y biográficos, Madrid, Impr. de Enrique Rubiños, 1886.
• Pedro E. de Tébar i José de Olmedo, Las segundas cortes de la Restauración: semblanzas parlamentarias, 2 vols., Madrid, Impr. de Manuel G. Hernández, 1879-1880.
• Tomàs Vicens, Dos peraladencs il·lustres: el pare Josep Clos i Pagès, bisbe de Zamboanga (illa de Mindanao-Filipines) - Antoni de Rocabertí i de Dameto, comte de Zavellà, Palafrugell, Impr. M. Palé, 1931.