Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah

Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah (? - 1407) fou un príncep timúrida fill de Miran Xah i nét de Tamerlà.

El 1403 Tamerlà va concedir Azerbaidjan, Arran, Armènia, Geòrgia, Xirvan, Mughan, Pèrsia del nord i Mazanderan a Muhammad Umar Mirza. Era l'anomenat "tron d'Hulagu" (Takhi-i-Hulagu) que havia governat (1399-1403) el seu cosí Muhammad Sultan ibn Jahangir fins a la seva mort el març de 1403. El seu germà Abu Bakr ibn Mihran Shah va rebre el govern de l'Iraq amb seu a Bagdad i la custòdia del seu pare Mihran Shah al qual a començament del 1404 va autoritzar a governar a Arran, i a la tardor d'aquell any el va trobar Clavijo governant a Sultaniyya. La concessió a Muhammad Umar del tron d'Hulagu suposava una preeminència sobre el seu pare i el seu germà i sobre tots els governadors i prínceps vassalls de Pèrsia occidental.

A la mort de Tamerlà el 18 de febrer de 1405, Muhammad Umar i Abu Bakr es van enfrontar. Pir Muhammad ibn Umar Shaykh i els seus germans Rustem ibn Umar Shaykh i Iskandar ibn Umar Shaykh van fer una mediació que no va reeixir i després es van començar a enfrontar també entre ells. Abu Bakr va aconseguir imposar-se i va entrar a Tabriz (1405) però Muhammad va reorganitzar les seves forces i va recuperar la ciutat; els actes violents dels soldats contra la població van fer que els notables cridessin a Abu Bakr en ajut que va retornar i el 1406 dominava altre cop a Tabriz.

Muhammad Umar va morir en lluita el 1407.

• Enciclopèdia de l'Islam, II edició, francès, article Tabriz