Mercè Abella i Alonso

Maria de la Mercè Abella i Alonso (Barcelona, 14 maig 1848 - 13 de desembre de 1924), coneguda com a Mercè Abella, va ser una actriu catalana de l'últim terç del segle xix. Va treballar, entre altres, als teatres de l'Odèon i Romea de Barcelona de primera actriu.

Com moltes altres actrius, abans de dedicar-se al teatre català formava part de les companyies de declamació castellanes. Reeixí en els papers de dama jove i, més tard, fou primera actriu. Va començar en el món del teatre als 10 anys formant part d'una companyia d'aficionats representant l'obra de Francesc Camprodón Flor de un dia. El seu debut com a professional és també amb una obra del mateix Camprodón, La teta gallinaire. És contractada com a dama jove per primera vegada al Romea la temporada 1871-1872, on actua amb Caterina Mirambell, Balbina Pi i Olivella i Francisca Soler, i on representa El alcalde de Zalamea de Calderón, La flor en la muntanya de Ramon Bordas i Estragués, i El rector de Vallfogona de Pitarra. Roman diverses temporades en aquest teatre, on estrena obres de Víctor Balaguer, i d'Ubach i Vinyeta. També forma part de la companyia catalana del Teatre Romea que fa funcions al Liceu durant la temporada 1871-72 i 1872-73, sota la direcció de Joaquim Garcia Parreño, i a l'Olimpo.

El 1880 marxa a València, i a l'estiu d'aquest any actua al Teatre-Circ de Mallorca amb Lleó Fontova. Durant els anys següents, treballa al Liceu (1881-82), al Tívoli (83-84) i el 1886 torna al Romea, on s'hi està fins a la temporada 1891-92, quan passa al Novetats. Al teatre del carrer Hospital estrena La filla del mar de Guimerà, per primera vegada com a primera actriu; a més d'altres obres de Guimerà, també representa peces de Soler i Hubert, Pitarra i Victor Balaguer, autors de moda llavors. A l'estiu de 1883 treballa al Novetats amb la companyia Valero-Vico.

Malalties i problemes personals, entre ells la mort d'un fill, la fan deixar la carrera d'actriu cap a mitjans dels anys 80. La seva situació econòmica era molt precària. Els últims dies de la seva vida va poder gaudir d'una petita pensió que li passava l'Ajuntament de Barcelona, gràcies a l'actor i director Ermengol Goula, a qui coneixia des que estudiava al Conservatori de Declamació, i que va deixar escrit que a la seva mort (1922) la seva pensió fos per ella. Va morir al desembre de 1924, quan ja feia vint anys que s'havia retirat dels escenaris.

1875

• 14 de gener. La filla del marxant, original de Frederic Soler i d'Antoni Ferrer i Codina. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Laieta).
• 16 de novembre. El jardí del general, original de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de Pepeta).

1876

• 3 de gener. El didot, original de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Donya Carme).
• 10 d'octubre. Els segadors, original de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Laieta).

1877

• 22 de febrer. Senyora i majora, original de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Tecleta.)
• 4 d'octubre. La pagesa d'Eivissa, original de Ramon Bordas. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Lluïsa.)
• 12 de desembre. El ret de la Sila, original de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Sila.)

1878

• 8 de gener. El contramestre, original de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Laura).
• 7 de març. La mà freda, original de Francesc d'Assís Ubach i Vinyeta. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Tuies.)
• 27 de juliol. El mestre de minyons de Josep Feliu i Codina. Estrenada al teatre del Bon Retir de Barcelona (en el paper de Lliberata.)
• 3 d'agost. La campana de Sant Llop, original de Frederic Soler. Estrenada al teatre del teatre del Bon Retir de Barcelona. (en el paper de Tecla).
• 14 d'agost. De Nadal a Sant Esteve, original de Joan Molas i Casas, estrenada al teatre del teatre del Bon Retir de Barcelona (en el paper d'Emília.)

1879

• 1 d'abril. Cofis i Mofis, original de Josep Feliu i Codina. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper d'Angès.)
• 28 d'octubre. De mort a vida, original de Joaquim Riera i Bertran. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Rafela.)

1880

• 15 de gener. Ral per duro, original de Joan Molas i Casas. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Roseta.)
• 23 de març. El forn del rei, original de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Anna Maria).

1887

• 25 de gener. Batalla de reines, original de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de La reina Sibil·la).
• 29 de novembre. La pena de mort, original de Josep Martí i Folguera i Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Donya Marta).

1888

• 7 de febrer. Mar i cel, original d'Àngel Guimerà. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Blanca).

1889

• 15 d'abril. Judes de Keriot, original de Frederic Soler. Estrenat al teatre Romea de Barcelona (en el paper de Maria de Magdala.)
• 28 de novembre. El monjo negre de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper d'Emma de Gescher.)

1890

• 4 de febrer. Rei i monjo, original d'Àngel Guimerà. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona (en el paper de Ximena.)

• Bernat i Durán, José (1924). «Apéndice. El teatro catalán». En: Díaz Escobar, Narciso. Historia del teatro español. Comediantes, escritores, curiosidades escénicas, vol. II, Barcelona: Montaner i Simón.
• Curet, Francesc (1967). Història del teatre català. Barcelona: Aedos.
• Julio, Teresa (en premsa). «Actrius». En: Sanmartí, Carme; Sanmartí, Montserrat (eds.). Catalanes del IX al XIX. Vic: Eumo.
• La Vanguardia, febrer 1881-desembre 1950.
• Morell i Montardí, Carme (1995). El teatre de Serafí Pitarra. Barcelona: Publicacions Abadía de Montserrat.
• Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Fons Artís, capses 49-51.