Lluís Moreno i Pallí

Lluís Moreno i Pallí (Sant Antoni de Calonge, 1 de juliol del 1907 – 12 d'octubre del 1974) va ser pedagog, folklorista, músic, director i promotor de la sardana i la dansa catalana.

Biografia

El seu pare Lluís era professor així com el seu germà Ramon i la seva germana Isabel, i el seu altre germà Josep va ser mestre i músic. Estudià a l'Escola Normal de Girona. Aprengué violí amb el mestre Joaquim Vidal i Muní (1865-1948) i tocà en l'Orquestrina Moderna de Salt en la temporada 1926-1927. També dominà el piano i el violoncel i tocà al Quartet Albéniz i a l'Orquestra Simfònica de Girona. Ens els anys 1932-1933 ensenyà a l'Escola Nacional d'Oix, a la Garrotxa. En acabant la guerra marxà a l'exili i dirigí l'Escola Canigó del camp de concentració de republicans a Sant Cebrià de Rosselló. De tornada a l'estat espanyol, hagué de patir internament en un camp de concentració franquista a Reus, com també passà al seu germà Ramon, i ambdós veieren anul·lats els seus estudis de magisteri (posteriorment, en Ramon fou readmès a la carrera).

En l'any 1944, i conjuntament amb Manuel Cubeles i Joaquim Serra, participà en la fundació de l'Esbart Verdaguer de Barcelona, del qual fou director musical i president, i la Institució Musical Juli Garreta; entre el 1956 i el 1957 (pel cap baix) va ser director de l'Esbart Mare Nostrum. Va ser professor del Liceu Francès de Barcelona des de l'any 1944 i en dirigí la coral; osteriorment el govern francès li atorgà la dignitat d'oficial de la Legió d'Honor. També va ser un dels fundadors de l'Obra del Ballet Popular, que presidí en el període 1963-1974, i des d'aquesta entitat impulsà el Pubillatge de la Sardana i la Caravana de la Flama de la Sardana. També ensenyà música, amb deixebles com els compositors Delfí Colomé i Xavier Baurier i Foret.

Arranjà per a cobla gran quantitat de balls populars catalans i fou autor d'unes quantes sardanes. Va ser nomenat soci d'honor per l'Agrupació Cultural i Folklòrica de Barcelona, el Patronat per al Foment de la Sardana de Reus i comarca i els Amics dels Concerts de Barcelona, i li foren atorgades la "Medalla al Mèrit Sardanista" i la Medalla d'Or dels "Ballets de Catalunya". Sant Antoni de Calonge li dedicà un carrer i l'homenatjà en el centenari del seu naixement.

Obres

(selecció)

• Suite catalana, per a orquestra

Música per a cobla

• L'aiguarroç, dansa de Castellciutat enregistrada per la cobla Ciutat de Terrassa al CD Corrandes de 20 (Barcelona: Agrupament d'Esbarts Dansaires, 2005)
• Ball cerdà de Tremp, arranjament enregistrat al disc Ballets populares catalanes
• Ball de festeig, dansa
• Ball de gitanes de Castellbisbal, dansa
• Ball de l'oferta, dansa
• Ball de rentadores, dansa enregistrada a Ballets populares catalanes
• Ball de Sant Ferriol, fantasia musical enregistrada al CD Corrandes de 20
• Ball pla de Lladurs, arranjament enregistrat a Ballets populares catalanes
• Ballet de Déu, de Ponts
• Balls del Vallès, instrumentació per a cobla de la música tradicional, enregistrat per la Cobla Mediterrània en el CD A ballar, dansa d'arrel tradicional 2 (Barcelona: Àudio-visuals de Sarrià, 2004, ref. AVS 51915 )
• La bolangera (Pallars), dansa
• Bolero de s'hort d'en Boira, dansa
• Bolero de's veremar, dansa
• Boleros mallorquins, dansa en col·laboració amb Joaquim Serra
• El bon jorn, de Ponts
• Cascavellada
• Colonico (1956), suite
• La contradansa d'Alentorn, arranjament enregistrat a Ballets populares catalanes
• Dansa d'ofrena a la Rosa d'Abril (1957), música de l'ofrena anual dels esbarts catalans a Montserrat (i que no s'interpreta enlloc més)
• La Disfressada de Corbera de Llobregat
• Divertiments, suite de ballet
• L'eixida de Tàrrega, glossa
• L'entrellissada, dansa dels Banys d'Arles
• L'Espunyalet
• L'esquerrana del Pallars
• Farandola provençal, dansa
• La Gala de Campdevànol, dansa
• Les majorales d'Ulldemolins, dansa
• Mallorquines, dansa
• La Marieta de l'ull viu (1964), nova versió, amb lletra d'Esteve Albert
• La Marsolina, arranjament enregistrat per la Cobla Sabadell al CD Cent anys de dansa (Barcelona: Agrupament d'Esbarts Dansaires, 2002)
• La moixiganga de Lleida, dansa. Arranjament per a coral d'Agustí Cohí Grau, gravat per la cobla La Principal de la Bisbal i l'"Obrador Coral de Rubí" en el LP El Carnestoletes de Joaquim Serra (Barcelona: Discophon, 1983. Ref: STER-151)
• Parado de Valldemossa, glossa
• El rogle, arranjament enregistrat a Ballets populares catalanes
• Suit de muntanya, arranjament enregistrat per la Cobla Contemporània al CD Danses Nº I. Tarragona: Esbart Dansaire de Tarragona, 1997
• El tarlà (1953), ballet basat en temes populars
• La tirotitaina del Pallars, dansa enregistrada per la Cobla Barcelona al LP España, región por región (Cataluña) Madrid: RCA Víctor, s.a. (RCA SCL 1 2095)
• Tríada mallorquina, dansa
• La xaquera vella,

Sardanes

• Càndida (1951), dedicada a la seva mare. Enregistrada
• Dolors (1949), a la seva esposa.
• L'hereu Ermità (1954). Enregistrada
• Olímpica Enregistrada
• La Paeria de Lleida (1961), sardana del pubillatge. Enregistrada

Música per al cinema

• Cita con Marilín: eran tres paraguas (1968), curtmetratge de titelles dirigit per Arthur Kaps
• Fiesta de San Jorge en Barcelona (1976), curt documental dirigit per José López Clemente

Bibliografia

• Josep Pascual Lluís Moreno Pallí: compromís, activisme, cultura, país, article a Catalunya Música: revista musical catalana 281 (2008), p. 9-10
• Josep Mainar Lluís Moreno i Pallí, article a Serra d'Or 181 (1974), p. 108
• Everest Vilagines El maestro Moreno Palli, una autoridad en el Folklore, article a Txistulari 45 (1966)
• Lluís Albert i Rivas, Salvador Casanova, Josep Mainar, Isidre Molas i Font, Lluís Moreno La sardana II: El fet musical Barcelona: Bruguera, 1970
• Albert Vilar Massó Lluís Moreno Pallí, a Calonge, terra de músics. Girona, 2009, p. 77. També s'hi recull la biografia del seu germà, Josep, p. 76

Gravacions

• Olímpica Disc microsolc de 17 cm Cobla Barcelona. Barcelona: Barnafon, 1968 (ref. BN-45-207). Comprèn quatre sardanes de Lluís Moreno.
• Ballets populares catalanes Disc de 17 cm. Cobla Barcelona. Josep Coll, tenora; Joaquim Serra i Corominas, director. San Sebastián: Columbia, 1958

Enllaços

• Portal de l'Esbart Mare Nostrum
• Llista de sardanes
• Resum biogràfic, del Diccionari d'autors de sardanes
• Necrològica a La Vanguardia (castellà)
• Programa de Ràdio Palamós amb la interpretació de la sardana Olímpica