Josep Rafael Carreras i Bulbena

Josep Rafael Carreras i Bulbena (Barcelona, 23 de març de 1860 - 2 de gener de 1931) fou un musicòleg, historiador, filòleg i compositor català.

Va néixer a Barcelona l'any 1860 i va morir l'any 1931. Fill de Josep Carreras i Aragó plater d'ofici natural de Barcelona i de Rafaela Bulbena i Onyós. Va estudiar violoncel amb Antoni Lupresti i compongué, en col·laboració amb Lupresti, l'oratori Sortint d'Egipte (1895). El contacte amb Hans Richter i Hugo Riemann el van encaminar cap als estudis musicològics, centrats en bona part sobre el segle XVIII, essent la seva obra cabdal El oratorio musical (1906).

Com a historiador es distingí per utilitzar fonts descobertes per ell i en part inèdites i pel seu mètode rigorós i entenedor. Les seves obres principals són Carles d'Àustria i Elisabet de Brunswick a Barcelona i Girona (1902), Antoni de Villarroel, Rafael de Casanova i Sebastià de Dalmau, heroics defensors de Barcelona en el setge de 1714 (1912) i L'Acadèmia desconfiada i sos acadèmics (1922). En el terreny de la filologia, també va publicar diverses obres. L'any 1920 va ingressar a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i hi va col·laborar amb diversos treballs històrics i musicals.

Es va casar amb Francesca de Balanzó i Pons (*-1922), germana de l'escriptor i empresari Llorenç de Balanzó i Pons, marquès de Balanzó.

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació generada i rebuda per Josep Rafael Carreras i Bulbena; destaca l'obra original (obra literària, historiogràfica, lingüística); la correspondència (referida bàsicament a la seva activitat d'investigació): els materials i dossiers de treball (que inclouen documents originals dels segles XVII i XVIII referits essencialment a la Guerra de Successió Espanyola); i finalment, la documentació produïda en funció de la seva activitat associativa (com ara la de la Reial Acadèmia de Bones Lletres i la de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País).

• Fons Josep Rafael Carreras i Bulbena a l'Arxiu Nacional de Catalunya.