Josep Gayà

Josep Gayà (Reus, segles XVIII - 1822) va ser un hisendat i polític català.

Nomenat alcalde de Reus el 22 de gener de 1821 en substitució de Joan Rincón, destituït del seu càrrec per incompatibilitat donat el parentiu que tenia amb un regidor de l'ajuntament, va rodejar-se de regidors de la classe comercial burgesa i propietaris. Coordinava les seves actuacions amb el govern central moderat i va procurar frenar els sectors més liberals i progressistes de la ciutat, impedint posicionaments radicals de la població. No va aconseguir però dissoldre les societats que actuaven com a clubs revolucionaris. El 1820 hi havia a la ciutat la societat secreta dels "Comuners", vinculada amb els Carbonaris, i el 12 de novembre d'aquell any s'obrí la "Tertúlia patriòtica" on hi acudien els més aferrissats defensors del sistema constitucional, com ara el metge Pere Mata, pare de Pere Mata Fontanet, Cristòfol Montblanch, també metge, el farmacèutic Pere Joan Nadal, el jutge Paulino de los Arcos, el notari Josep Maria Gras, i els militars Juan van Halen i Antoni Baiges. Josep Gayà es recolzà en la Milícia per protegir els camins i les principals vies de comunicació i organitzà rondes nocturnes per garantir la seguretat ciutadana i l'ordre públic, ja que a partir de la primavera de 1821 es van fer presents a les muntanyes properes diverses partides absolutistes. Com a alcalde, també va prendre diverses mesures contra la pesta groga, habilitant l'edifici dels Seminaris com a hospital i establint un cordó sanitari a la ciutat. Membre de la Milícia Nacional, quan va deixar el càrrec d'alcalde l'1 de gener de 1822, va comandar les forces reusenques. Així, el maig d'aquell any, davant de l'aixecament d'un frare de la Trapa amb 500 homes, una columna reusenca es dirigí cap a Torredembarra, sota el comandament de Josep Gaya. Allà va rebre ordres del cap polític de Tarragona per dirigir-se cap a Bonastre, d'allí a Salomó i prosseguir pel coll de Santa Cristina, on es trobaven els reialistes. A l'altura de Bonastre van ser sorpresos per l'enemic, bon coneixedor del terreny, que els preparà una emboscada. Van morir 11 milicians reusencs, un oficial i un tambor de Valls, i Josep Gaya va ser ferit de gravetat. El comandant Gaya va morir d'aquestes ferides uns mesos després, el 18 d'octubre. Tot l'estament municipal i gran quantitat de reusencs acompanyà el fèretre al cementiri, totalment descobert, on es veia a Gayà vestit amb l'uniforme de capità de la Milícia. La ciutat li va retre, a ell i als altres morts pels fets de Bonastre, un impressionant homenatge el 20 de gener de 1823, amb una manifestació de condol en la que també hi van participar els ordes religiosos.