Josep Farreras i Borrull

Amb quinze anys es va allistar a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (Branca catalana de les JSU). Participà en la defensa de Madrid a on va resultar ferit i durant la seva convalescència, va aprofitar per estudiar magisteri i passar les oposicions per accedir al cos de mestres. Amb disset anys va lluitar a la Batalla de l’Ebre i en defensa de la ciutat de Barcelona.

Com per molts altres catalans, el seu exili  va començar a França, als camps de concentració d’Argelers i Bram. En esclatar la Segona Guerra Mundial el govern republicà, per mediació de la SERE (Servicio de Emigración de los Republicanos Españoles), facilita la seva sortida en el vaixell La Salle rumb a la República Dominicana, a on va treballar primer com mestre dels fills de refugiats i més endavant dels fills de funcionaris, comerciants i tècnics a una plantació de canya de sucre, fins que el govern li va vetar l’estada al país. Durant aquest temps va continuar la seva tasca antifranquista al Centre Republicà de la capital. El 18 de juliol de 1944 inicià la darrera i definitiva etapa del seu exili, en arribar en veler a Veracruz. Un cop a Mèxic compaginà la vida laboral en el món del comerç amb la responsabilitat de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i la militància en el PSUC, treballant activament en la lluita antifranquista.

El 7 d’agost de 1954, participà com a representant del PSUC en la presa de possessió de Josep Tarradellas com a President de la Generalitat a Mèxic. Poc després, l’any 1955, va ser visitat per Fidel Castro a qui va ajudar a contactar amb els sindicats del Port de l'Havana. També cal destacar, la relació que a l’exili mexicà va mantenir amb quatre dels seus millors amics: en Gregorio López Raimundo, la Teresa Pàmies, la Margarita Abril i la Marta Salvo.

Es casà amb una catalana, Maria Teresa Domingo Bonjoch, que havia treballat amb el President Companys i a qui la Generalitat li va encarregar que guardés tres bobines de la pel·lícula feta pel Comissariat de Propaganda, "Catalunya Màrtir", per des de l’exili, mostrar al món el que passava a Catalunya. En morir ella, el Josep va decidir fer-ne arribar una còpia al Museu d’Història de Catalunya.

Els darrers anys de la seva vida, torna en diverses ocasions a Catalunya, la darrera el 8 de setembre de 2014, per descansar les seves cendres al cementiri de la Pobla de Claramunt.    

• http://www.revistaigualada.cat/article/entrevista-amb-josep-farreras/ Marta Bartrolí, Revista d'Igualada nº16 16.4.2004 pàg. 50-57
• http://www.lavenc.cat/index.php?/cat/revistes/L-Avenc/303/l_opinio/EntrevistAnna Pi i Lluïsa Ibáñez, Revista Avenç nº 303 juny 2005 pàg 14-20
• http://trencadis.diba.cat/catalog/diba:32515/viewer?file=diba%3A32538&locale=ca#diba:32538 Josep Farreras "Catalans, Salvem Asturias", Revista Horitzons, òrgan Partit Socialista Unificat de Catalunya (Internacional Comunista) nº37 17.9.1937 pàg.4
• http://trencadis.diba.cat/catalog/diba:32515/viewer?file=diba%3A32543&locale=ca#diba:32543 Josep Farreras "Ha mort un altre heroi", Revista Horitzons, òrgan Partit Socialista Unificat de Catalunya (Internacional Comunista) nº38 29.10.1937 pàg.5
• http://trencadis.diba.cat/catalog/diba:32515/viewer?file=diba%3A32558&locale=ca#diba:32558 Josep Farreras "Apliquem amb rapidesa la linea de la III Conferència", Revista Horitzons, òrgan Partit Socialista Unificat de Catalunya (Internacional Comunista) nº53 25.2.1938
• http://trencadis.diba.cat/catalog/diba:32515/viewer?file=diba%3A32537&locale=ca#diba:32537 Nomenament de Josep Farreras com a secretari d'organització de les JSUC de l'Anoia . Revista Horitzons nº33 24.9.37 pàg.5