Quantcast
JSA
Spain
10 views this week
Jordi Sugranyes Agràs

Jordi Sugranyes Agràs

Spaans journalist
The basics
Quick Facts
Occupations Journalist
Countries Spain
Gender male
Birth Reus
The details
Biography


Jordi Sugranyes Agràs (Reus, 24 de juny de 1972) és un videoperiodista català. També ha exercit de locutor de ràdio i ha dirigit programes de temàtica musical a la televisió. Començà el seguiment de concerts el 5 de juny de 1988 a un concert de Tradivàrius a La Palma de Reus però no començaria a enregistrar-los en vídeo fins al 1992 aprofitant que començava també en aquella època la seva incursió a la televisió.

Inicis en el món radiofònic

Va iniciar-se en el món de la ràdio el 14 de gener de 1989, quan va co-fundar (juntament amb Josep Cartanyà) el programa degà de música en català, el Cops i flames de Ràdio Músic Club de Reus, emissora que esdevindria posteriorment Punt 6 Ràdio.

Des de Cops i flames va fer seguiment dels inicis de diverses formacions com Els Pets, Sangtraït, Sopa de Cabra, Lax'n'busto, Sau, Laura Martí, o Umpah-pah. Compaginava la tasca de locutor amb la creació de l'Associació Cultural Espais de Música en català, entitat sense ànim de lucre que tenia per objectiu promocionar els músics i intèrprets d'expressió catalana.

El 22 de juny de 1991 va coordinar el programa radiofònic especial previ al macro-concert “Els 10 de Rock'n'Reus” celebrat al camp de futbol del Reddis de Reus, el qual va ser presentat pels actors David Bagés i Àngels Marcer, i on hi varen actuar deu grups de rock en català: Terratrèmol, Bars, Tancat per defunció, Sau, Els Pets, Sopa de cabra, Tradivàrius, Lax'n'busto, Nats i Detectors. Va ser la primera i única vegada que van emetre conjuntament en directe totes les emissores municipals del Camp de Tarragona i la lliure de Reus (Ràdio Músic Club, Tarragona Ràdio, Ràdio Sant Pere i Sant Pau, Ràdio La Selva, Ràdio Cambrils, Ràdio Alforja, Ràdio Hospitalet de l'Infant, etc). El festival va estar organitzar per l'Institut Municipal d'Acció Cultural en època en què Ernest Benach era regidor de Cultura a l’Ajuntament de Reus.

El primer semestre del 1992, va fer el salt de la ràdio municipal a la comercial, engegant el programa "Catalunya en fórmula" a Ràdio Valls. Emissora que aleshores pertanyia a la Cadena Nova, però que poc després s'afegí a formar part del Grup Flaix. Per celebrar el primer aniversari del programa, l'abril de 1993, es va organitzar un dinar en el qual el radiofonista Salvador Escamilla en va ser el convidat d’honor.

A partir del setembre del 1992, també passà a dirigir diversos programes musicals a TV Reus, entre ells el Sumatèttrik, el Ni cas o el Ningú no em fa cas. D'aquest darrer, es va emetre un especial de 4 hores la nit de Cap d'Any del 1994, on els components d'Els Pets, Lluís Gavaldà i Joan Reig, en van ser els convidats.

Incursió a Internet

Seria cap a finals dels anys 90 que crearia el portal “Web de la música en Català” (pionera amb aquestes característiques a la xarxa), gràcies a l’accés a Internet des de la seu d’Òmnium Cultural del Baix Camp.

En aquells anys, Sugranyes va cobrir totes les edicions del festival Senglar Rock, les quals es varen dur a terme a Prades els anys 1998 i 1999, i a Montblanc i Lleida en els anys posteriors fins al 2008. També va estar present a diverses edicions de l'Acampada Jove d'Arbúcies, Sant Celoni i Montblanc, organitzades per les JERC. Les edicions dels primers Senglar Rock les va cobrir pel programa A tot watt de Canal Reus TV, essent el primer mitjà que va parlar de la primera edició a Montblanc. D'altres edicions, va cobrir-les en nom del videobloc StockdesoTV, o pel programa Catalunya en fórmula de Ràdio Valls, en la seva segona etapa.

L'etapa televisiva va continuar entre els anys 1998 i 2001, dirigint el programa d'actualitat musical A tot watt de Canal Reus TV. Els músics Domingo Garcia i Joan Reig varen compondre la música de la careta d'aquest programa de televisió. L'A tot watt va ser l'únic d'una televisió local que es va classificar als Premis Enderrock, entre els cinc millors programes musicals de televisió, els anys 1999, 2000 i 2001.

Aposta pel videoperiodisme

El 6 de juny de 2001, el Pep Blay, que aquell any cobria el concurs Sona 9 com a periodista de Televisió de Catalunya, el va batejar com "El Crack del Sona 9", pel seguiment que feia dels grups musicals novells. Durant aquells anys al concurs hi van debutar en directe formacions com Plouen Catximbes, Ix!, Gadegang, Manel, Bikimel, Amics de les Arts, Macedònia, etc. Sugranyes a més va aparèixer en petites intervencions en alguns dels programes Ritmes.net i Ritmes.clips del Canal 33 de Televisió de Catalunya.

A més del concurs Sona 9, com a videoperiodista va cobrir d'altres concursos de maquetes d'arreu dels Països Catalans, com l'Enganxa't a la música, el Gama-rock, el Música Jove, el Concurs de Cançó de Salitja, l'Amplifica't d'Acció Cultural del País Valencià, o el Rock Penat del Bloc Jove, on va actuar en els seus inicis Pepet i Marieta.

El 13 de setembre de 2003 assoliria la xifra de les 1.000 assistències a concerts en directe. Es va organitzar una celebració que va tenir lloc als estudis de l'emissora Punt 6 Ràdio de Reus, on varen actuar en acústic les formacions Ariel Santamaria, Denit, Ximo Guardiola (cantant dels Òwix), i Like a gat.

A partir del 2004, i aprofitant l'avinentesa del naixement del Pompeu Korotkov, va començar a redactar les seves memòries.

El 2006 Sugranyes creà el bloc de videocròniques StockdesoTV. En un dels primers vídeos va mostrar les imatges d'una de les primeres expedicions a Catalunya dels valencians Obrint Pas l'any 1995. També va reflectir en els seus vídeos penjats a la xarxa el naixement de grups com els Pokers, o documents històrics com el missatge del Gerard Gómez del Moral, de l'organització de l'Acampada Jove de Sant Celoni del 2008, quan es va veure obligada a suspendre-la a causa d'una forta tempesta. Sugranyes en aquells anys també va participar com a càmera en la gravació al Palau d'Altea, juntament amb el Samuel Sebastián i l'Eduard Torres, del CD-DVD “Òwix 15 anys” dels Òwix.

El 7 de maig de 2007, a proposta de l'Adrià Salas de La Pegatina, Sugranyes va acceptar posar en marxa i actualitzar regularment “El bloc del Crack del Sona 9”, un bloc que estaria allotjat al web del servidor ritmes.cat i que acabaria sent abandonat quatre anys més tard el 2011 degut a la desaparició del programa Ritmes de la graella televisiva.

En el món polític i de la faràndula reusenca, el maig de 2007 Jordi Sugranyes va donar suport per segona vegada a la candidatura de la Coordinadora Reusenca Independent a les eleccions municipals de Reus, en les quals el músic Ariel Santamaria va sortir escollit regidor el 27 de maig. En totes les eleccions (també les del 2011), Sugranyes aniria a la llista en el núm 7, tal com va determinar un sorteig entre partidaris del partit. Tornaria a donar-hi suport en les eleccions catalanes de la tardor del 2010, fins i tot acompanyant a votar al seu col·legi electoral a la núm 2 per Barcelona, Carmen de Mairena.

Reconeixement professional

Cap al 2010 se li va proposar fer un llibre de memòries, anècdotes i curiositats. Té prevista la publicació al juny de l'any 2018 just per celebrar els 30 anys de carrera com a videoperiodista, tal com declararia el 25 de juny de 2013 al programa Som aquí de Canal Terrassa Vallès.

El març del 2013 va assolir la xifra dels 2000 concerts en directe, i davant els suggeriments de diversos grups, va optar per anomenar “Concert núm 2000” a tots els concerts als que assistís durant el segon cap de setmana d'aquell mes. Així doncs, no van ser un sinó cinc, els concerts coberts. Va veure en directe als Batâk a Granollers, a les The Painomi a Barcelona, als Núvol i Fustegueres a Reus, Pa de ral a Terrassa i Noctämbuls a Cubelles. A partir d'aleshores, en els concerts a què assisteix, Sugranyes demana als artistes que li signin un autògraf especificant el número de concert corresponent. Aquests autògrafs els exposa en un àlbum en el seu perfil del Facebook.

El 2014 tornaria a la ràdio recuperant el programa Catalunya en fórmula a Ràdio Valls. No deixaria de cobrir festivals d'arreu dels Països Catalans com el Canet Rock, el Feslloch o el Festivern. A finals del 2016 col·laboraria (juntament amb Marion Harper, Roger Argemí, Alícia Rey de Sense Sal, Marina Padres de Màia, Èric Vinaixa, Carles Gómez de Lexu’s, Marina Pratcorona de Crossing, Albert Martí de Trast o la també periodista Vanessa Pellisa) al programa de El Club dels Bolats de Cugat Ràdio, programa presentat per Albert Domènech i que també sonaria a d'altres emissores com Ràdio Vic, Sants 3 Radio (Barcelona) i La Nova Ràdio (Camp de Tarragona).

El 20 d'abril de 2016 va rebre el premi Jaume Amenós com a "periodista musical que ha seguit i enregistrat en directe una quantitat ingent de concerts" (en aquells moments rondava vora els 2500 vídeos de concert de rock català). A més del premi, va rebre l'homenatge d'Ariel Santamaria el qual li dedicà la cançó "La Balada del Jordi Sugranyes" que cantà en aquell mateix acte. I l'any següent el dia 24 de gener de 2017 el periodista ciutadà Josep Baiges va anunciar que en l'edició del 2017 dels premis Jaume Amenós s'inclouria "la categoria Sugranyes al fet musical més destacat de l’últim any al Món de Reus" en homenatge a la llarga trajectòria del Jordi Sugranyes. El 26 d'abril de 2017 s'entregà el primer Premi Jordi Sugranyes al moment musical de l’any que premià els Oidà pel concert de retrobament del grup.

Referències

Enllaços externs

The contents of this page are sourced from Wikipedia article. The contents are available under the CC BY-SA 4.0 license.
comments so far.
Comments
Inicis en el món radiofònic Incursió a Internet Aposta pel videoperiodisme Reconeixement professional Referències Enllaços externs
arrow-left arrow-right arrow-up arrow-down instagram whatsapp myspace quora soundcloud spotify tumblr vk website youtube stumbleupon comments comments pandora gplay iheart tunein pandora gplay iheart tunein itunes