Joan Vallhonrat i Sadurní

Joan Vallhonrat i Sadurní (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1874 - Barcelona, Barcelonès, 1937) fou un pintor català i un investigador de la pintura medieval catalana.

Format a l'Escola de la Llotja, el curs 1896-97, fou condeixeble de Picasso, qui li va fer diversos retrats. El 1898 obtingué una borsa de viatge de Llotja. Dedicat al cartellisme, fou deixeble de Jules Chéret a París. A Llotja fou després professor auxiliar. Féu una notable tasca de documentació artística en copiar fidelment diversos conjunts de pintura medieval catalana.

A principis del segle XX la vall de Boí era un lloc recòndit. Durant el segle xi no havia estat així, ans al contrari, era un dels punts d'avançada cristiana contra els territoris musulmans. Ara del costat d'Urgell, ara del costat de l'Aragó, els comtes d'Erill van fer d'aquesta posició la seva fortuna. A principis del segle xx, però, la Ribagorça era un lloc apartat, i ho va seguir essent fins que les hidroelèctriques no van començar a fer la seva fortuna, i per arribar-hi, carreteres.

Sant Climent de Taüll i en les aquarel·les de Joan Vallhonrat havia pintat reproduint les pintures de moltes esglésies del Pirineu català imatges que la pròpia Junta de Museus s'havia encarregat de reproduir en diverses de les seves publicacions despertant la cobdícia dels traficants que s'entregaren a una espècie de febre de l'or i començaren a treure obres del país a un ritme que començava a ser alarmant.

En retornar Joan Vallhonrat a Santa Maria de Mur a inicis de l'estiu de l'any 1919 descobreix que les pintures han estat comprades i arrencades. De fet, les pintures de l'absis major d'aquella església avui es visita al Museum of Fine Arts de Boston. És difícil saber què hagués passat si no s'haguessin publicat els fascicles, si els col·leccionistes no haguessin comprat les pintures o si la Junta de Museus no hagués pres la iniciativa. El fet és que seguint el criteri de Joaquim Folch i Torres, director del Museu Nacional d'Art, i en contra del criteri de Josep Puig i Cadafalch, a finals del 1919 la Junta de Museus recompra les pintures i es comença el procés d'arrencament de les decoracions murals conegudes i el seu trasllat al recent museu situat aleshores a l'Arsenal de la Ciutadella.

Una de les figures que més ha estat traduïda per Picasso com la d'un «artista» és la de Joan Vallhonrat, de rostre mefistofèlic. El Vallhonrat que ens descriu Picasso sembla portar el braç esquerra embenat. Vallhonrat serà, sobretot, un cartellista i comptava, en aquell tombant del segle, vint-i-sis anys. Avui és un personatge gairebé oblidat, que fins i tot en cap de les exposicions retrospectives de cartells, organitzades per reputades entitats artístiques barcelonines durant els anys 1970, el seu nom no hi figurà.

• Palau i Fabre, Josep. Picasso i els seus amics catalans.Barcelona: Círculo de Lectores, 2006. ISBN 9788467218589.