Enric Roig Masriera

Enric Roig i Masriera (Barcelona, 24 de juny de 1892 - ibídem, 17 de desembre de 1962) fou un violinista, poeta, conferenciant i musicòleg.

Va ser fill de Josep Roig, nascut a l'Havana, i d'Amanda Masriera, de Barcelona. Membre de la família Marsriera, una reconeguda família d'artistes del modernisme presents en els diversos àmbits de la cultura, va fer els seus estudis al Conservatori del Liceu. La seva formació artística i cultural va estar influïda sobretot per l'entorn familiar. Col·laborà estretament amb la seva família, com a membre de la Companyia Belluguet, musicant i interpretant les obres de teatre que es representaven a l'Estudi Masriera, després Teatre Studium. En aquest entorn va créixer i es va formar artísticament i culturalment.

El seu mèrit principal va consistir a haver ampliat el camp de la investigació, a la vegada cap als preclàssics i cap als últims moderns. En un ambient de pura inèrcia i d'enrariment, va defensar l'obra i la teoria de Schönberg i dels seus seguidors, entre ells el seu amic Robert Gerhard. Va tenir com a deixebles, entre d'altres, reconeguts músics com ara Manuel Garcia Morante, Joan Guinjoan o Joaquim Homs de qui, malgrat no ser-ne el seu mestre directe hi va tenir una grans ascendència. És autor dels assaigs següents: Els violinistes italians siscentistes, Els valors de la música contemporània, Els creadors de l'òpera clàssica a Nàpols, La polifonia clàssica religiosa, Cançons de trobadors, remarques sobre la interpretació d'obres clàssiques per a violí, i articles dispersos a diverses revistes.

Participà en diferents associacions i moviments entorn de la música contemporània i la seva divulgació com ara "Discòfils - Associació Pro-Música", un moviment pioner a l'Estat Espanyol que va estar actiu entre març de 1935 i febrer de 1936, deu anys després del naixement dels discos elèctrics i amb una clara visió formativa del país. Aquesta associació fou promoguda per Joan Prats i Ricard Gomis i comptà amb l'assessorament musical del compositor Robert Gerhard i, el tècnic del musicòleg i violinista Enric Roig. En aquestes sessions participaren també l'eminent musicòleg mossèn Higini Anglès, el crític Josep Palau i Claveras, el folklorista i compositor mallorquí Baltasar Samper i el crític madrileny Adolfo Salazar. Part de la biblioteca especialitzada en música del mestre Roig es troba a la biblioteca Pompeu Fabra i la discografia a la Biblioteca de Catalunya.