Diego Ruiz

Diego Ruiz i Rodríguez (Màlaga, 1881 – Tolosa de Llenguadoc, 1959), fou un psiquiatre, escriptor, filòsof i periodista. Llicenciat en medicina a Barcelona, s'especialitzà en psiquiatria a l’estranger, essent nomenat director del manicomi de Salt (1909-1910). Escriví en català, castellà, alemany i italià sobre filosofia, sociopolítica i medicina, i en l'àmbit literari fou autor de contes. Molt actiu en la vida intel·lectual i social catalana: impulsà associacions, freqüentà tertúlies, donà conferències i col·la­bo­rà habitualment en diaris i revistes. Personatge controvertit i extravagant, mantingué durant un temps amisat amb Prudenci Bertrana qui no obstant, posteriorment, el convertí en personatge literari a Jo! Memòries d'un metge filòsof, on quedava ridiculitzat. El 1907 traduí al castellà Del asesinato considerado como una de las bellas artes, de Thomas de Quincey, i el 1908 la Biblioteca Popular dels Grans Mestres publicà una versió seva en català de Macbeth, de Shakespeare, no massa fidel a l'original segons els crítics.

• Anglada Bau, Ramon «Notes per a una lectura dels contes de Diego Ruiz des de l'imaginaroi decadentista». Els Marges: revista de llengua i literatura, núm. 55, 1999, pàg. 79-87. ISSN: 2339-8256 [Consulta: 10 juliol 2017].
• Panyella, Vinyet «Diego Ruiz i Joaquim Sunyer» (pdf). Miscel·lània penedesenca, I, 1978, pàg. 155 i ss [Consulta: 10 juliol 2017].