Quantcast
About Brígida Terrer: (n/a - 1471) | Biography, Facts, Career, Life
peoplepill id: brigida-terrer
BT
1 views today
1 views this week
Brígida Terrer

Brígida Terrer

Brígida Terrer
The basics

Quick Facts

From Spain
Gender female
Birth Barcelona
Death 1471
The details (from wikipedia)

Biography

Brígida Terré o Brígida Terrera (segle xv - c. 1471) va ser una jove de la burgesia barcelonina, fundadora i directora d'un beateri que va donar lloc al Monestir de Sant Maties (Barcelona) de monges jerònimes.

Era filla del cavaller Francesc Terrer i molt probablement néta de Micer Pere Tarrer –conseller i home de confiança del rei Pere el Cerimoniós– i d'Àngela, pares també de Bernat i Jaume. La família Terrer no era noble, sinó que pertanyia al grup de ciutadans honrats. Vivien a la plaça de Santa Anna de Barcelona. El germà gran, Bernat es va dedicar a les qüestions mercantils, deixant de banda les municipals, aspecte que contradeia l'actitud del pare, que sempre hi havia participat a través dels càrrecs exercits al Consell de Cent. L'altre germà, Jaume, va ser un aventurer.

Brígida va créixer en un ambient urbà i va poder viure les grandeses i misèries d'una ciutat de contrastos que la van empènyer a buscar a Déu. Com que la seva família tenia la vida solucionada i ella no els feia falta, tenia prou independència per anar-se'n.

La família Terré tenia una casa tocant a l'Hospital de Santa Margarida i dels leprosos que van donar a Brígida. L'acompanyaven Janeta Vicensa, Agnès Ortodona i Violant Terrera. Sabem que hi eren l'any 1426, perquè l'any 1448 va presentar una suplicació al Consell de Cent en què especificava que «per espay de XXX anys continuus es estada e es e tant com visque ha en proposit de esser resclusa en lo resclusatge de Santa Margarida de la dita Ciutat». Brígida i les seves companyes, que buscaven un tipus de vida diferent al que feien les comunitats contemporànies com Valdonzella, Pedralbes, Sant Pere de les Puelles..., devien viure primer a la casa que li havia donat la seva família per després passar a la freclusió de Santa Margarida. És segur que hi van viure fins a l'any 1431. És molt possible que, com que la casa de Brígida era a tocar de l'hospital, s'hi hagués obert una comunicació directa.

El 20 de juliol de 1426, davant del notari Pere d'Agramunt, els germans i la mare de Brígida li van donar –en concepte de la part legítima i altres drets que li corresponien, perquè segurament el pare ja havia mort– quatre mil sous de propietat amb la pensió anual de 36 lliures. Això, a més de garantir que ella pogués viure del seu propi patrimoni, assegurava el futur de la seva comunitat. Pocs anys després, el 28 de desembre de 1431 atorgà testament –en què nomenava marmessors el capítol de la catedral i els consellers de la ciutat– i, entre altres coses, deixà les 36 lliures de renda de què disposava a les dones que vivien amb ella i que en "aquexa casa vuy estan". La seva mare, Àngela, que després de la mort del seu marit s'havia unit a la reclusió, era nomenada administradora dels seus béns.

Ocupacions de les recloses

Gravat d'una beguina de l'edat mitjana

La comunitat fundada per Brígida va rebre el nom de terreres i duia a terme una sèrie de tasques assistencials que, segurament, s'havien anat realitzant des dels orígens del reclusió. Que la casa de recloses s'hagués constituït al costat de l'hospital de Santa Margarida ens permet suposar que l'atenció als mesells era una de les activitats que feien aquestes dones. Si bé les tasques hospitalàries en general eren una ocupació freqüent entre les beguines arreu d'Europa, tenir cura dels leprosos ja apareix vinculat a l'existència de les primeres "mulieres sanctae" que van ésser l'origen del moviment, com Marie d'Oignies i Jutta Huy.

Altres ocupacions on intervenien eren les d'enterrar (o fer-ho fer) les despulles dels penjats de les forques i l'ensenyament de noies pobres i expòsites provinents de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Malgrat que, en un principi, no estaven obligades a cap regla canònica, la comunitat de Brígida Terré va adoptar-ne la del tercer orde franciscà. I encara que no ho podem assegurar del tot, sembla que estaven dirigides espiritualment per Ramon o Bernat Llull, que no tenia res a veure amb el beat Ramon Llull (1232-1316), tot i que en seguien les doctrines. D'acord amb l'historiador Tomàs Vergés i Forns, "es podria dir que l'esperitualitat de les beates era franciscana, lul·liana i carismàtica". Brígida Terré va fer servir els llibres que formaven part de la biblioteca de l'Escola Lul·liana tant per a ella com per a la instrucció de les seves recloses.

L'any 1451, Caterina Ferré va prendre el comandament del grup de recloses; Brígida hi continuà, tot i que en un segon pla. Per aquesta època, les recloses encara no feien servir les dependències de Santa Margarida, ja que vivien a la casa del costat, però si que n'utilitzaven la capella. Més endavant, cap al 1470, se'ls va concedir l'hospital amb la seva capella. El nombre de companyes havia augmentat, eren una dotzena i calia més espai.

A partir d'aquí ja se les comença a anomenar margaridoies, tot coincidint gairebé amb la mort de Brígida, l'any 1471. Va ser enterrada a l'antiga casa de l'hospital de Santa Margarida.

Bibliografia

  • Maria Carme Roca i Costa Abadesses i priores a la Catalunya Medieval, pàgs. 260-62 a 124, Col·lecció Base Històrica, Editorial Base ISBN 978-84-16166-22-0

Referències

The contents of this page are sourced from Wikipedia article. The contents are available under the CC BY-SA 4.0 license.
comments so far.
Comments
From our partners
Sponsored
Sections Brígida Terrer

arrow-left arrow-right instagram whatsapp myspace quora soundcloud spotify tumblr vk website youtube pandora tunein iheart itunes