Abu Bakr ibn Mihran Xah

Abu Bakr ibn Miran Xah (1382-1408) fou un príncep timúrida de l'Iraq i del Takhi-i-Hulagu (Pèrsia occidental). Era fill de Miran Shah i net de Tamerlà.

El 1389 Abu Bakr Mirza fou promès a la filla de l’amir Hajji Saif al-Din Barles.. El 1392 en una festa a la plana de Akyar, entre Samarcanda i Kish, aquest matrimoni es va fer efectiu

El 1399 en revenja per un recent atac de Miran Shaha Shaki, l'amir local Sherif Ali Arlati el rei de Geòrgia, van enviar un contingent a l’Azerbaidjan que van assolar, alleujant la situació de Tahir ibn Ahmad, assetjat a Alanjik. L'amir Sultan Sanjar ibn Saif al-Din, que dirigia les forces assaltants, després de la derrota patida ,va haver d’aixecar el setge i anar a Tabriz a rendir comptes, i els georgians van poder entrar a la fortalesa i reunir-se amb Tahir. Miran Shah va enviar aleshores al seu fill Abu Bakr Mirza amb alguns amirs per impedir-ho però els georgians foren mes ràpids i van poder sortir amb Tahir, deixant al comandament a Hajji Salih i tres oficials (iznaurs) georgians. En la seva tornada a Geòrgia, el contingent es va trobar amb una part de l’exèrcit que venia de Tabriz i no va poder evitar la batalla. El príncep Abu Bakr en l’enfrontament, va matar d’una fletxa a Sherif Ali Arlat de Shaki, però tot i aquesta baixa els georgians van derrotar als enemics que es van haver de retirar; el mateix Abu Bakr es va salvar per la fugida..

El 1400, en la batalla d'Alep, Abu Bakr va dirigir l'avantguarda de la dreta.. Tamerlà va enviar als prínceps Abu Bakr Mirza i Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh amb els amirs SulaymanShah i Sevinjik Bahadur, cap a Hama; es van apoderar de la ciutat però no van poder ocupar la fortalesa perquè era molt forta.. Quan Tamerlà va abandonar Síria va enviar un destacament manat pels prínceps Abu Bakr i Rustem i els amirs Xaikh Nur al-Din i Sulayman Shah cap a Tadmir (Palmira) i expulsar als dhu l-kadirs que s’havien establert a la zona..

Al començament de 1402, Tamerlà el va enviar a Bagdad; Abu Bakr, després de passar pel Diyarbakir,va començar el seu recorregut a Arbela, on va detenir al governador Abdalla i altres caps rebels que foren enviats a la cort lligats. En les operacions va morir l’amir Payende Sultan Barles . Mentre Rustem sortia de Burujird i es va reunir amb Abu Bakr a Hilla.. Acompanyat de l'amir Jahan Xah, es va presentar a Bagdad i va bloquejar tots els accessos. El sultà jalayírida Ahmad ibn Uways fou sorprès completament; va fugir en camisa, amb el seu fill Tahir ibn Ahmad i alguns soldats, va pujar a un vaixell i es va dirigir a Hilla..

Poc després, Tamerlà, decidit a ocupar Kemakh a Anatòlia hi va fer anar a Abu Bakr i a altres prínceps: KhalilSultan, Sultan Husayni Iskandar ibn Úmar Xaykh; i a diversos amirs com Jahan Xah, Xaikh Nur al-Din i Burunduk, amb nombrosos reforços; Kemakh fou privada d’aigua i després de diversos dies atacant-la es va decidir un atac general. Inicialment no ho van aconseguir però l’endemà al matí l’assalt es va reprendre amb gran fúria. Les tropes d’Abu Bakr van ser les primeresa l’assalt seguides de les Muhammad Sultan; les operacions es van veure facilitades per el cobriment d’una part del barranc que defensava un dels costats. La fortalesa, considerava impregnable, va caure (finals de març)després d’una defensa ferotge en la que no es van estalviarni el foc grec,ni les fletxes, ni les roques.

Després Abu Bakr va fer els reconeixements de la zona d'Ankara. A la batalla d'Ankara (28 de juliol de 1402) Abu Bakr va dirigir l'avantguarda de l'ala dreta assistit per Jahan Xah, Kara Osman (emir ak koyunlu de Diyarbakr), Tuvakkul Barlesi Pir Ali Suldus; l'ala dreta fou qui va iniciar la lluita. Al final de la batalla fou enviat a atacar Iznik i avançar amb la cavalleria fins a Tarakli Yeñijes i Hissar. Però l’objectiu suprem era la captura de Sulayman Celebi, el fill de Bayazid I, i Abu Bakr es va llençar al seu darrera matant i saquejant tot el que trobava al seu pas. Va ocupar sense problemes la vila fortificada d’Iznik que fou saquejada. Al acostar-se, Sulayman va fugir corrent amb els 5000 homes que seguien amb ell. Les seves dones van caure a mans d’Abu Bakr que ho va comunicar a Muhammad Sultan, que havia quedat al camp de Mikhalij, proper a Brusa. El desembre Miran Shah i Abu Bakr amb l’ala dreta de l'exèrcit, es van unir a Tamerlà davant Esmirna.

El 1403 la filla de Malik Issa ibn Aiza, príncep ortúquida de Mardin fou promesa a Abu Bakr ibn Miran Shah.

Poc després Timur es va traslladar a la zona de Kars i allí va donar el govern de l’Iraq Arabí incloent Wasit i Bàssora (i amb les seves dependències de Kurdistan, Oirat, Mardin i Diyarbakir) al príncep Abu Bakr amb l’encàrrec de recuperar i restaurar Bagdad; li va donar com a grans amirs a Bayan Sultan Barles, Pir Husayn Barles, Sevinjik Bahadur, Sultan Sanjar, Hajji Saif al-Din Barles, Doler Khoja Inak i alguns altres, així com un fort exèrcit. Abu Bakr va anar a la zona via Diyarbakir. Timur va enviar també en suport d’Abu Bakr al seu net Rustem, governador d’Isfahan i cosí d'Abu Bakr; altres suports enviats per Timur foren Tukel Ari Bugha, governador d’Hamadan, Tamun Sutxi, governador de Nihawand i Shah Rustem de Sanjar i Dinawar.

Abu Bakr i Rustem es van trobar a Hilla (1403). Vancreuar conjuntament el riu i es van trobar amb les forces de Kara Yusuf Kara Koyunlu a Sib, a la vora del riu Nahr al-Ganam. Els dos prínceps disposaven de tres mil homes mentre que Kara Yusuf estava acampat a l’altra costat del riu però amb un exèrcit mes nombrós. Abu Bakr volia cedir el comandament a Rustem per ser de major edat, però aquest va preferir dividir l’exèrcit en dos cossos i cadascun manar un d’ells i atacar a l’enemic pels dos costats. Així es va fer i es va lliurar batalla. El germà de Kara Yusuf, Kar Ali, va rebre una fletxa que el va fer caure del cavall i algun soldat li va tallar el cap. Finalment les tropes de Kara Yusuf es van haver de retirar. Kara Yusuf es va poder refugiar a Síria amb alguns fidels però la seva tribu, uns 15000 caps de família, amb el bestiar i els seus bens, foren objecte de pillatge per part de les forces timúrides. La dona de Kara Yusuf, mare dels prínceps Isfendiyar i Ispan, fou feta presonera i encadenada. També es van capturar diverses dames i princeses i altres parents. També foren derrotades les tropes del príncep àrab Nuayr, cap suprem de totes les tribus àrabs del desert i posteriorment diversos prínceps de cada sector. Abu Bakr es va dedicar a reconstruir Bagdad que estava seriosament malmesa i a restaurar l’economia de l’Iraq Arabí, tornant a cultivar els camps i recuperant les viles ipoblets.

Tamerlà va arribar a Sultaniya el 10 de maig de 1404 i l’endemà va sortir cap a Kazwin on va anar a fer-li reverència el príncep Abu Bakr, que venia d’Ardebil, on no l’havia trobat; l’acompanyaven els amirs Sevinjik i Pir Husayn Barles; per mediació de l’emperadriu Sarai Mulk Khatun i de l’amir Xaikh Nur al-Din, va demanar a Timur que permetés que el príncep Miran Shah (pare d’Abu Bakr) que residia a Sultaniya, pogués anar a residir amb ell a Bagdad. Timur ho va concedir i va acordar una pensió a Miran Shah de 400.000 dinars kopeghis (equivalents a un ducat d’or o a 7 lliures). Abu Bakr va rebre diversos regals de Timur.

Tamerlà li va donar la ordre d’anar a combatre a Iskandar-i Shaykhi al costat de Rustem i l'amir Sulayman Shah, de manera vigorosa; a l’esposa d’Abu Bakr, Shahi Mulk (filla de l’amir Hajji Saif al-Din Barles), li va concedir la senyoria de Dudjail (en el govern de Bagdad); la princesa que s’havia desplaçat des de Sultaniya va retornar a l’endemà a aquesta ciutat. Abu Bakr va fer treure la neu i va creuar la muntanya d’Akbay Talagun, i es va trobar amb els prínceps Rustem i Iskandar ibn Úmar Xaykh i l’amir SulaymanShah a Kujur al Rustumdar. En aquest lloc fortificat van romandre 20 dies, fin que va arribar el gruix de l’exèrcit. Després van perseguir a Iskandar-i Shayki, però la zona era de bosc molt dens i avançaven poc ja que havien de tallar molts arbres.. Rustem i Abu Bakr amb els amirs Sevinjik i Sulayman Shah van seguir perseguint a Iskandar Shayki cap a la muntanya, van fer presoner al seu fill Ali ibn Iskandari a la filla, amb els servidors del rebel.. Sultan Husayn Mirzaes va trobar amb els prínceps Rustem i Abu Bakr a la vora de la mar Càspia i junts van marxar a buscar a Iskandar Shayki en direcció a Gilan; se’ls va unir l’amir Mezrab Yaku que amb les tropes de Khurasan també buscava a Iskandar-i Shayki; altres amirs que havien sortir amb el mateix objectiu, van anar confluint al mateix lloc i finalment es va decidir retornar al campament imperial. Timur els va reprotxar no haver seguit buscant a Iskandar i els va reenviar a tots a la tasca, amb l’amir Màlik Xah com a supervisor; durant 15 dies van estar pels boscos sense poder acampar per la pluja intensa que no parava i Timur ho va saber i finalment va ordenar que tornessin. Timur va aixecar el campament de la muntanya i va anar a acampar a la rodalia del castell de Nur; allí li foren portats el nebot de Iskandar Shayki i altres parents que havien estat fets presoners i els va perdonar la vida. Aquella nit els prínceps Abu Bakr i Sultan Husaynvan enviar un correu anunciant que estaven a l’altra costat del torrent del Infern però que no el podien creuar perquè el pont havia estat destruït. Timur va enviar un equip per reconstruir el pont i van poder passar en poc temps. Timur va ordenar als prínceps Iskandar, Rustem i Abu Bakr de retornar als seus governs (Hamadan, Isfahan i Bagdad)

El seu germà Muhammad Umar Mirza havia rebut el govern del Takhi-i-Hulagu (l’Azerbaidjan i Tabriz, l’Iraq Ajamita amb Sultaniya, Gilan, Rustumdar i Mazanderan i el Shirwan i dependències). A la mort de Tamerlà el 18 de febrer de 1405 els dos germans es van enfrontar i finalment Abu Bakr es va imposar i va entrar a la capital Tabriz el 1405. Umar va recuperar la ciutat però els seus soldats van fer actes contra la població que es va revoltar i va cridar a Abu Bakr que la va recuperar.

El 1406, absent Abu Bakr, el cap turcman rebel Bistam Djagir va entrar a la ciutat però se'n va retirar en acostar-se Shaykh Ibrahim de Xirvan que el 1406 va entregar Tabriz a l'emir Ahmad ibn Uways (de la família jalayàrida). La ciutat va patir la pesta el mateix 1406 el que la va salvar de ser atacada per Abu Bakr. El 4 d'octubre de 1406 Abu Bakr fou derrotat pel cap turcman dels Qara Qoyunlu, Qara Yússuf prop de Nakhitxevan. Durant la fugida dels timúrides les tropes victorioses van entrar a Tabriz i la van saquejar. Qara Yússuf va ocupar Sultaniyya i va traslladar la població a Tabriz (i a Ardabil i Maragha). El contraatac de'Abu Bakr, ajudat ara pel cap turcman Bistam Djagir, fou desfet a la batalla de Sardarud a 8 km al sud de Tabriz (16 o 21 d'abril de 1408 de 1408), en la que va morir el seu pare Miran Xah, que fou enterrat al cementiri de Surkhab a Tabriz (1408). Abu Bakr va mantenir la lluita fins que va morir el mateix any 1408.