Vicenç Solé de Sojo

Vicenç Solé de Sojo (Barcelona, 1891 - 1963) fou un poeta, advocat i polític català.

Es llicencià en Dret i en Filosofia i Lletres. Treballà com a catedràtic de Dret Marítim a la Universitat de Barcelona, escriví poesia a El Poble Català influïda del parnassianisme i Gabriele d'Annunzio, i traduí les poesies de Baquil del grec al català. També fou secretari de l'Ateneu Barcelonès del 1926 al 1928.

Militant de la Lliga Regionalista (després Lliga Catalana), en fou escollit diputat per Barcelona ciutat a les eleccions generals espanyoles de 1933. En esclatar la guerra civil espanyola s'exilià a París, on col·laborà amb Joan Estelrich i Artigues en el Bureau d'Information Espagnole, oficina propagandística de suport al nou règim de Francisco Franco creada per Francesc Cambó.

• La branca nua (1927)
• L'ombra dels marbres (1947)
• Estances (1957)
• Poema de Rut
• El Principio de responsabilidad limitada en el derecho marítimo (1955)

Vegeu texts en català sobre Vicenç Solé de Sojo a Viquitexts, la biblioteca lliure.

• Biografies de parlamentaris catalans