Vicenç Bosch i Grau

Vicenç Bosch i Grau (Badalona, 1845-1907), conegut també com a Vicente Bosch y Grau, va ser un empresari i fabricant de licors i aiguardents català, conegut per haver fundat amb el seu germà Josep Bosch la fàbrica José Bosch y Hermano a Badalona, així com per crear el mundialment conegut Anís del Mono. Va continuar fent-se càrrec de la fàbrica a la mort del seu germà i es va convertir en un dels grans pioners de la publicitat, amb la utilització de cartells.

Era notari de carrera, va arribar a guanyar unes oposicions però no va arribar a exercir mai la professió. En l'àmbit familiar, es va casar amb Llúcia Costa i Clapés; el matrimoni va tenir sis fills. El 1865 es va associar amb el seu germà Josep i ambdós van iniciar la fabricació de licors i aiguardents, activitat en auge al llarg del segle XIX, i van constituir l'empresa coneguda com a «José Bosch y Hermano», establerta a Badalona, concretament al carrer de Mar i, després, el 1870 a la seva ubicació definitiva al carrer d'Eduard Maristany, entre la via del tren i la platja. El mateix any van començar a produir l'«Anisado Refinado Vicente Bosch», que va rebre popularment el nom d'«Anís del Mono», pel mico que apareix a la seva etiqueta. El 1897 va morir a causa d'una malaltia el seu germà i Vicenç es va quedar amb la seva part de la fàbrica.

Ja al capdavant de l'empresa, Bosch va ser pioner en el cartellisme publicitari. El 1897, Va convocar un concurs de cartells de publicitat per a l'Anís del Mono, amb uns premis considerables; els 162 treballs presentats van ser exposats a la Sala Parés el 1897, i es va escollir La Manola de Ramon Casas. Amant de les arts, està molt identificat amb el Modernisme, va fer encàrrecs a l'arquitecte local badaloní Joan Amigó i Barriga i també va encarregar a Puig i Cadafalch el projecte d'un quiosc de begudes a l'Estació de Badalona; també va obrir una luxosa botiga modernista, decorada per Salvador Alarma, al carrer de Ferran, núm. 30, on només es venia Anís del Mono.

Fora del món empresarial, Bosch va participar en la vida política de Badalona, va ser regidor a l'Ajuntament i primer tinent d'alcalde, va ser també un ferm defensor del llegat de Vicenç de Roca i Pi. Va gaudir sempre de gran popularitat, tant és així que el dia del seu enterrament al Cementiri Vell de Badalona, el 14 de març de 1907, la majoria de fàbriques de la ciutat van aturar-se. A la seva mort, l'empresa familiar va passar als seus fills.

• Abras Pou, Margarida. Els cementiris de Badalona.Badalona: Ajuntament de Badalona, 1998. 

• Anís del Mono