Simeó de Selèucia i Ctesifont

Simeó de Selèucia i Ctesifont (Symeon o Simeon, Συμεών o Συμεάνης) fou un eclesiàstic persa.

L'extensió del cristianisme a Pèrsia, i la formació d'esglésies cristianes, va despertar l'hostilitat dels mags i dels jueus que es van queixar al rei persa, incitant a la persecució. En aquest context l'arquebisbe de Selèucia i Ctesifont, Simeó, fou executat acusat d'afavorir els interessos bizantins (probablement regnava Constanci II).

Els escriptors siríacs l'esmenten com Symeon Bar-Sabaï o Bar-Saböe, que vol dir "Filius Tinctorum" i donen detalls biogràfics: fou deixeble de Papes o Fafes (Papas o Phaphas) al que va succeir com arquebisbe quan fou deposat per la seva arrogància. La data de la substitució és indeterminada, però segons Michel Le Quien ja era present al concili de Nicea I del 325 si ve segurament com a representant de Papes.

La data de la seva mort és també incerta però degué ser en temps de Constanci II en una persecució en la qual van morir molts cristians, entre els quals Tarbula, germana de Simeó. Fou enterrat a Susa.

Va escriure cartes i himnes.