Rústic de Caors

Rústic de Caors (Albi, ca. 570 - Caors, 629) fou un eclesiàstic franc, bisbe de Caors. Mort durant una revolta, és venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Rústic va néixer a Albi vers el 570, fill de Salvi i Ercanfreda, de la noblesa galo-romana de la ciutat. Era germà de Desideri, que el va succeir com a bisbe. Rústic fou educat a la cort, on fou cridat amb els seus germans per Clotari II, de manera que en créixer poguessin ocupar alts càrrecs. Va abraçar l'estat eclesiàstic i fou ardiaca de Rodès i abat palatí (és a dir, intendent de la capella del rei), fins que fou nomenat bisbe de Caors cap al 623 i primer magistrat de Marsella.

Com a bisbe, va tenir conflictes amb els senyors locals, a qui va criticar la seva conducta poc evangèlica. Això provocà odis que conduïren a una revolta durant la qual els sediciosos el mataren i en llençaren el cos al riu Òlt, al final de 629.

La seva mare Ercanfreda, que havia perdut el marit i dos fills en pocs mesos, va demanar a Desideri de Caors, que fou nomenat bisbe en el lloc de Rústic, que exigís al rei el càstig dels culpables de la mort de Rústic, però el rei Dagobert I ja n'havia iniciat la persecució i, un cop presos, els va condemnar a mort, servitud perpètua o exili, segons el grau de culpabilitat.

El cos de Rústic fou portat a Saint-Pierre de Silva Agra i fou honorat com a màrtir; l'església donà lloc a l'abadia de Lo Mas d'Asilh, que tingúe les relíquies del sant fins que fou destruïda al segle XVI, durant les guerres de religió. La festivitat de Sant Rústic, d'abast local, és el 19 d'agost.