Rosa Burschtein

Rosa Burschtein (Bialystok, Podlaquia, Polònia, 1893 - Los Angeles, Califòrnia, USA, 28 de setembre de 1963) fou una soprano dramàtica russo-polonesa.

D'origen israelià, fou més coneguda amb el pseudònim de Rosa Ralsa. De molt jove es traslladà amb la seva família a Itàlia, on estudià al Conservatori de Nàpols mercès a la protecció de la família Campanini-Tetrazzini.

Debutà el 1913, donant-se a conèixer en diversos teatres italians. Al cap de dos anys marxà a l'Argentina, on cantà l'Aida al Teatro Colón (Buenos Aires), al costat d'Enrico Caruso. Tornà a cantar a Buenos Aires els anys 1916, 1918, 1919, 1920, 1921 i 1929.

Des del principi de la seva etapa americana també cantà anualment a l'Òpera de Chicago, on hi va romandre, de fet, fins a abandonar l'escena. Allà creà una beca per a cantants que portava el seu nom. Féu alguns viatges a Itàlia, on cantà a la Scala de Milà, acompanyada per Arturo Toscanini. Actuà també en diversos països europeus, així coma Mèxic.

Va estar casada amb el baríton Giacomo Rimini, al costat del qual cantà nombroses vegades. En enviudar, el 1937, es retirà de l'escena i anà a viure a Los Angeles. Tenia un extens repertori: Aida, Norma, L'Africana, El cavaller de la rosa, Francesca da Rimini, La bohème, Cavalleria rusticana, La battaglia di Legnano, Un ballo in maschera, Falstaff, Les huguenots, Loreley, Il trovatore, Don Giovanni, etc.

• Enciclopèdia Espasa, Suplement anys 1963-1964, pàg. 210 ISBN 84-239-4596-0