Ricard Benavent i Feliu

Ricard Benavent i Feliu (València, 2 de juny de 1848 - València, 16 d'agost de 1929) va ser compositor i escriptor.

Ruiz de Lihory afirma que va néixer a València, i no a Barcelona, i que va ser batejat a la parròquia de Sant Pere. Va viure a Benissa (Alacant) fins als deu anys, quan es va traslladar a València. Va estar sota la direcció musical de Julio Fuster. Les primeres lliçons de llenguatge musical les va rebre del seu pare; per exigència paterna va estudiar piano i lleis.  

Va ser un entusiasta per la música i un pianista amb talent. En la revista El Arte (8-III-1874, nº 23), hi ha un recull de la crònica d’un concert de la filharmònica de Madrid on es va interpretar, entre altres peces, La Carità de Rossini, arreglada per a un quintet de corda per Benavent.

Saldoni afirma que el dia 30 de novembre de 1873 va fer un discurs a la Sociedad Económica de Amigos del País de València, titulat “Música clásica”, que va recollir i publicar el seminari El Arte (nº 16 18-I-1874) a Madrid.  

Benavent va ser col·laborador de la revista Boletín musical de València, dirigida per Antonio Sanchez Ferrís, i va redactar dotze articles.  

Segons ens diu el Diario de Valencia del dia 11 de juliol de 1920 en Ricardo Benavent és nascut a València el 2 de juny de 1848, fill de Joan Benavent i Josefa Antònia Feliu. Es va casar amb l'escriptora Paulina de Ibarra Blasco que escrivia amb el pseudònim de Narciso del Prado.

Va compondre diverses peces musicals que no es van publicar, aquestes són:

• Per a piano: Romanza sin palabras, Romanza y sombras y luz.
• Una obra històrica: Un paseo por Europa central y meridional.
• Fullet autobiogràfic crític: Haydn, Mozart y Beethoven y sus obras i un estudi titulat La obra de Wagner.