Ramon Llovet Miserol
Quick Facts
Biography
Ramon Llovet Miserol (Barcelona, 7 d'agost de 1917 - Barcelona, 2 d'agost de 1987) fou un artista pintor que conreà altres disciplines com el gravat i l’escultura.
Va néixer a Barcelona en el si d’una família menestral humil. Des de molt petit començà a dibuixar i a pintar. Més endavant, assistí a classes a Llotja i a l’Ateneu Obrer.
El 1938 participà com a soldat en la Guerra Civil i retornà del front amb la lesió al cor que patia de naixement agreujada, alguns dibuixos i aquarel·les petites sobre les experiències viscudes i un incipient menyspreu cap al món militar i tota forma de violència.
La seva obra primerenca té algunes influències del noucentisme, però s’acosta més a l’obra de Gimeno, tant per la temàtica, com per l’ús de colors terrosos i foscos i la pinzellada matèrica.
El 1939 realitzà la seva primera exposició a les Galerías Costa de Barcelona, on farà dues exposicions més. Participà en els salons de tardor (Salón de Octubre) dels anys 40i 50. Es va fer soci del FAD i participà de forma activa en tota mena de debats i discussions sobre temes artístics.
El 1948 trencà amb el període anterior i va pintar una curta sèrie d’obres expressionistes-cubistes. De temperament inquiet i investigador, la seva obra evolucionà constantment. Així, a partir del 1950, es va produir un nou canvi en la concepció del seu treball, ara predominaven el temes socials, dramàtics, dintre d’un expressionisme líric. Exposà aquestes obres a la Sala Argos, entre els anys 1951 i 1956.
A partir d'aquí, la seva obra fou valorada i reconeguda per la crítica, col·leccionistes, etc. Rebé diferents guardons i va fer les primeres exposicions fora del país.
La temporada 1957-58, passà a formar part del grup de pintors de la Sala Gaspar, fins als anys 80.
A partir de 1955 la seva obra inicià una lenta evolució cap a un major lirisme –sense oblidar, però, la ironia o la crítica.
El 1967 començà a interessar-se pel pensament i l’obra del pacifista Lanza del Vasto, fet que va influir en la seva forma de pensar, en la seva vida i en la seva obra. També s’interessà profundament per l’obra filosòfica del pensador Krishnamurti i per la teosofia.
A partir d'aquí, el contingut poètic i espiritual de la seva obra es va anar accentuant fins a desembocar–a mitjans dels 70 i fins a les seves darreres obres– en una representació quasi metafísica de la realitat.
Obra gràfica i escultures
El 1954 realitzà diferents gravats sobre planxes de guix –tècnica de la seva invenció– i, en anys posteriors, aiguaforts impresos per ell mateix en el seu taller. A partir del anys 60 i fins a la seva mort, realitzà nombroses litografies.
Atret pel sentit volumètric i tàctil, a partir del 1964 conreà l’escultura, treballant diferents tècniques: ciments, llimadures metàl·liques, pedres volcàniques, terracota...
A mitjans dels anys 70 realitzà una sèrie de “caixes” que incorporaven pintura, escultura, sorres, elements trobats...
Obres
Pescador. Oli sobre tela. 1949
Paral·lel. Oli sobre tela. 1949. Barcelona, MNAC
Venedor de carotes. Oli sobre tela. 1955. Barcelona, MNAC
Ambaixador de la pau? Acrílic sobre tela. 1967
Nena, flors i coloms. 1967. Acrílic sobre tela.
Cavallets i fira. 1968. Acrílic sobre tela.
Ofrena. 1976. Acrílic sobre tela.
Paisatge mariner. 1975 Litografia.
El violinista. 1953. Planxa de guix.
S/t. 1968. Aiguafort.
Cap de pallasso. 1968. Pedra artificial.
Maternitat. 1975. Terracota
Bibliografia
- Manuel Ibáñez Escofet. Interpretación humana de una pintura. Sala Gaspar. Gráficas Universidad. Barcelona, 1965.
- R. Santos Torroella. Breu soliloqui de Ramon Llovet. Colección Sala Gaspar. Barcelona, 1968.
- Pilar Vélez, “Ramon Llovet (1917-1987): el gravat al servei de l’expressió plàstica”, Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 2, 1994, p. 217-223.
- Bernat Puigdollers. Ramon Llovet. Més enllà de la realitat aparent. Vida i obra 1917-1987. Nova Era Publications. Barcelona, 2017.