Ramon de Sanç i de Barutell

Ramon de Sanç i de Barutell (Alella, Maresme, 1762 — Cadis, 6 de novembre de 1810) fou un aristòcrata i militar de marina català, germà de l'erudit Joan de Sans i de Barutell i besnét de Francesc Sanç i de Miquel. La seva família tenia la casa pairal a l'Empordà. Fou cavaller de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i el 1787 ingressà com alferes de fragata a l'Armada espanyola. EL 1804 fou elegit membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Fou destinat a Cartagena, d'on va embarcar sota les ordres de l'almirall Juan de Lángara per a lluitar en la campanya marítima del Rosselló en la Guerra Gran. Fou nomenat regidor perpetu de Barcelona i el 1804 membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. El 9 de febrer de 1810 fou elegit diputat a les Corts de Cadis al convent de Sant Ramon de Portell (Cervera). D'ideari conservador, l'octubre de 1810 passà a formar part de la Comissió de Guerra, es mostrà partidari que les sessions de les Corts fossin públiques i contrari a la llibertat d'impremta. Va morir el 6 de novembre i no arribà a participar en les discussions per a la redacció de la futura constitució. Fou substituït per Ignasi de Gayolà i Serra.