Raixid-ad-Din Sinan

Raixid-ad-Din Sinan ibn Salman ibn Muhàmmad Abu-l-Hàssan al-Basrí (vers 1126/1135-1192/1193), conegut com el Vell de la Muntanya, fou el cap més important dels ismaïlites nizarites de Síria.

Era originari d'una família xiïta de la rodalia de Bàssora. De jove va anar a Alamut per seguir formació ismaïlita i fou el company de l'hereu Hàssan II que quan va pujar al tron el 1162 el va enviar a Síria. Va estar primer a Kahf, una fortalesaal Jabal Bahra. La mort del cap nizarita de Síria xeic Abu-Muhàmmad va desfermar la lluita pel poder però el dai d'Alamut va designar a Sinan (1164). Inicialment va residir a Kahf, a Masyaf o a Kadmus, reorganitzant la dawa ismaïlita, reforçant les fortaleses que tenien i adquirint-ne de noves. Va crear el cos dels fidais o fidawis, que eren incondicionals disposats a morir i encarregats d'eliminar als principals enemics de la secta; les seves activitats, exagerades per la imaginació popular, va donar lloc a una sèrie de llegendes entre els croats; aquests fanàtics foren coneguts com els assassins (hashashin). Sinan fou llavors conegut com el Vell de la Muntanya. El 1164 Hasan II va proclamar la kiyama a la comunitat ismaïlita de Pèrsia i poc després (vers 1165) Sinan va proclamar la pròpia kiyama a la de Síria, però mai va arrelar gaire. Sinan tenia com a enemic més perillós al zengita Nur al-Din Mahmud però també era hostilitzat pels cavallers Hospitalaris i Templaris. Raixid-ad-Din Sinan va establir bones relacions amb els croats i el 1173 va enviar una ambaixada al rei Amalric I de Jerusalem. Mort Nur-ad-Din Mahmud el 1174, els ismaïlites van entrar en conflicte amb Saladí, que feia la guerra als croats i intentava dominar Síria central, i es van aliar als zengites d'Alep que patien la mateixa amenaça. Entre 1174 i 1176 va intentar matar dues vegades a Saladí, sense èxit. En revenja Saladí va assetjar Masyaf però finalment es va acordar una treva. El 1192 un dels sectaris va matar al rei Conrad de Montferrat i això va complicar els darrers mesos del govern de Sinan; els croats van acusar d'instigadors als aiubites. Al mateix temps tenia alguns dificultats amb l'imam Muhàmmad II d'Alamut (1166–1210). Va morir entre 1192 i 1193.

• René Grousset, Histoires des Croisades et du royaume franc de Jérusalem.