Rafela Puigcercós i Roma

Rafela Puigcercós i Roma (1540 - Sant Feliu Sasserra, Bages, 1620) fou una bruixa catalana.

Va ser una de les moltes dones acusades de bruixeria al primer quart del segle XVII, concretament entre 1618-1622, moment de màxima efervescència de la persecució. La delicada situació econòmica i social per la qual passava Catalunya necessitava un boc expiatori que expliqués la pertinaç sequera, els aiguats descontrolats, les desastrosses collites o les malalties encomanadisses. El col·lectiu sobre el qual va recaure la culpabilitat era el de les dones grans, generalment vídues, amb algun defecte físic i fetilleres.

Rafaela Puigcercós fou una dona hàbil i capacitada per fer beuratges i guarir malalties amb remeis casolans i, com moltes altres fetilleres i remeieres, va patir l'acció del tribunals civils encarregats de portar a terme la cacera de bruixes i els judicis. Tenia uns 60 anys quan va ser detinguda a Sant Agustí del Lluçanès i processada, sota l'acusació de bruixa, al mateix temps que Joana Pons (Joana la Negra), Àngela Vilafreser (La Vigatana) i Joana Mateus. Els càrrecs que se'ls imputaven en aquests casos eren sempre els mateixos: matar infants, produir golls, fer malbé les collites, provocar pedregades, matar el bestiar, tenir relacions amb el dimoni... Va ser torturada a Sant Feliu de Sasserra, en una propietat del lloctinent de la vegueria del Lluçanès, Joan Mas.

Se l'acusà de participar en una de les assemblees diabòliques que es van fer a la Roca de la Pinya; fou condemnada a la forca i penjada al setembre de 1620 al Serrat de les Forques.