Rafael Gomar i Lloret

Rafael Gomar i Lloret (Gandia, 1955), més conegut com a Rafa Gomar, és un escriptor valencià.

Va cursar estudis de Magisteri a l'Escola del Professorat d'EGB de València i els de llicenciat en Ciències de l'Educació (Pedagogia) a la Facultat de Filosofia i CC. de l'Educació de València. Va exercir de mestre a l'escola pública durant 5 anys i des de 1987 treballa a la Sindicatura de Comptes de la Generalitat Valenciana com a corrector-redactor-traductor.

La seua trajectòria literària se centra en el gènere narratiu, tot i que també ha conreat la poesia amb la publicació d'obres com ara "Les quotidianies d'Arístides" (1981), "I nosaltres com la pols dormíem dins d'un calaix" (1984) i "Saxo" (1987).

Pel que fa a la narrativa, ha publicat el diari "Donato, 2,27" (1988); "Hipòtes" (1991); "Legítima defensa" (1991), Premi Víctor Català i premi de la Crítica dels Escriptors Valencians (1992); "En blanc i negre" (1995) i "Viure al ras" (2000). L'any 2003 va guanyar el XXXIX premi Recull de narrativa "Joaquim Ruyra" amb l'obra "Batecs", que ha estat publicada en l'any 2004; i en aquest mateix any va publicar també la novel·la curta "Rin". El 2009 guanyà el premi Andròmina dels Octubre amb la novel·la "Andròmina". Rafa Gomar ha participat en els volums col·lectius "A la fi de l'atzucac" (1982) i "Històries circulars i altres relats" (2003).

Rafa Gomar també ha col·laborat en revistes com Papers de Cultura, Boom, Saó, El Temps, Caràcters o L'Aiguadolç, entre d'altres.