Pietro Casella

Pietro Casella o Caselli (Pieve, Umbria el 1769 - idem. 26 de desembre de 1843) fou un compositor italià.

Comença els estudis primaris a Spoleto, i després a Roma. El 1787 es va traslladar a Nàpols, i va entrar al conservatori de Sant Onofrio Capuana, on durant deu anys es va aprofundir l'estudi de la música, sobretot confiat a l'ensenyament de Insanguine. Especialitzat aviat en la composició dels melodrames, obtingut a Nàpols amb gran èxit en 1801 amb una representació de la L'Innocenza conosciuta (llibret. D. Piccini) en el Nou Teatre, repeteix diverses vegades, i en 1804 amb L'equivoco (llibret G. B. Lorenzi), en el teatre del Fondo, el que li va valer un compromís per al San Carlo, per a la qual va compondre Paride (llibret de, di Mauro), també molt bé rebuda el 12 de gener. El trenta-set músic, ara famós i apreciat, llavors se'l va cridar a Roma -on ja en 1803 un del seu òpera còmica, Il cantante per amore (llibret de, di Pace), va ser posada en escena -La donna di buon carattere (llibret anònim, tardó de 1806) que també va obtenir bona acollida. Per al teatre Scala de Milà després va escriure la seriosa Virginia (llibret d'òpera L. Romanelli; 26 de desembre de 1811) I el de la Pèrgola una Maria Stuarda regina di Scozia (llibret de F. Gonnella, primavera 1813) va seguir sent popular i molt admirat pels seus contemporanis.

De tornada a Nàpols i es van establir allí, el 8 d'abril de 1817 va ser nomenat inspector d'escoles fora de la universitat de Sant Sebastià de la Música per a la classe de direcció i acompanyament, i va mantenir aquest càrrec fins a la seva mort, es va produir a Nàpols el 12dic. 1843.

A Nàpols també hi havia treballat com a mestre de capella a les activitats de diverses esglésies, assumint per tant la tasca de compondre un gran nombre d'obres de música sacra i litúrgica, entre ells mereixen ser recordats la Petita Missa en do major i el Magnificat en fa major, tant per a quatre veus i orquestra. Casella va ser també l'autor de diversa música instrumental, obres didàctiques - entre els quals hi ha el primer llibre de solfeig per a soprano i baix continu (Conservatori G. Verdi de Milà.)- i un munt de música vocal de cambra.

Referències