Pedro Beltrán

Pedro Beltrán (Cartagena,20 d'abril de 1927 – Madrid, 9 de març de 2007), va ser un guionista i actor espanyol.

El seu primer treball com a actor va ser en 1953, en la pel·lícula Bajo el cielo de España, de Miguel Contreras Torres. Des de 1956, col·laborà amb el cineasta Luis García Berlanga en obres com Calabuch, El Verdugo, La vaquilla i Patrimonio Nacional.

En 1964 debutà com a guionista per la pel·lícula El extraño viaje, dirigida per Fernando Fernán Gómez.Altres treballs que va realitzar per a aquest cineasta van ser el guió i la interpretació en la minisèrie de televisió El Pícaro (1974), el guió de Mambrú se fue a la guerra (1986), pel que fou nominat als Premis Goya en la seva primera edició, i actuacions en obre com El viaje a ninguna parte (1986) i Siete mil días juntos (1994).

EEn televisió va actuar en obres com la minisèrie Cervantes (1980), d'Alfonso Ungría i amb guió de Camilo José Cela, i en la sèrie La huella del crimen.

En 1988, el crític de cinema Carlos F. Heredero va escriure una biografia sobre la seva vida titulada Pedro Beltrán, la humanidad del esperpento.

L'últim bohemi

Arribat a Madrid en 1950, aviat va començar a freqüentar els cercles culturals de la capital espanyola. Portava un estil de vida que feia que els seus amics li denominessin L'últim bohemi. Un d'ells, Fernando Fernán Gómez, deia d'ell que "és un bohemi equivocat, que viu la bohèmia quan la bohèmia ja no existeix". Es va guanyar fama d'escriptor recitant poemes polítics en diversos bars, que no es va atrevir a publicar per temor a anar a la presó. Un dels locals que més freqüentava era el Café Gijón, fins al punt d'arribar a dir que “formava part del seu mobiliari”. Part dels seus poemes es van recopilar en 2002 en un llibre-disc anomenat Burro de noria, on quinze actors, entre ells Juan Diego, Agustín González, Elena Anaya, Imanol Arias, Juan Echanove i Gabino Diego posaven veu a les seves creacions.

Va ser aquest últim qui va trobar el seu cos sense vida en una pensió madrilenya el 9 de març de 2007. En el moment de la seva mort, “Perico” Beltrán passava per mals moments econòmics, però es trobava preparant un projecte pel Teatro Español.