Narcís Solà

Narcís Solà va ser el nom de dos metges perpinyanencs, pare i fill, que visqueren entre els segles XV i XVI.

Atesa la similitud de noms, professions, contemporaneïtat, naixença a Perpinyà i residència a Barcelona, en el seu moment hom els distingia per Narcis Solà primer i Narcís Solà segon. Aquesta distinció apareix al títol de les Concòrdies... de 1535, en un manuscrit factici conservat a la Universitat de Barcelona i també en una llista de metges i cirurgians que assistiren a una reunió en el col·legi d'Apotecaris i on coincidiren ambdós.

• Narcís Solà primer (Perpinyà, segle XV - mort després de 1535 i abans del 1546?) va ser metge i cirurgià reial, a més de professor de l'Estudi de Medicina de Barcelona. Fou autor de la traducció catalana d'un text renaixentista de medicina, la Cirurgia de Pere de Argilata (Pietro d'Argellata). Aquest s'imprimí a Perpinyà el 1503, amb revisió dels perpinyanencs doctors en medicina Francesc Servent i Alfons de Torrelleo, i el cirurgià Joan Gelabert, amb la impressió possiblement a costa seva. Fou el segon llibre estampat a la capital del Rosselló. Posteriorment (1505) traduí i feu imprimir un altre text mèdic, la Pràctica... de Gui de Chaulhac (o de Caulac). Ambdues obres foren impreses per Joan Rosembach. El seu nom tornà a apàreixer en una disposició del 1506 del Col·legi de cirurgians de Barcelona, prohibint que els descendents de jueus exercissin l'ofici; signaren la disposició Narcís Solà i tres altres "prohòmens l'any present de la confraria e col·legi dels cirurgians"

• Narcís Solà segon (Perpinyà, ? - abans del 6 de març del 1557), fill de l'anterior, era el 1518 cirurgià i batxiller en medicina abans de doctorar-se (al 20 de juny del 1526 rebé els graus acadèmics de "llicenciat, mestre i doctor" [en medicina]). Va ser metge reial, professor i canceller (1539-1557) de l'Estudi de Medicina de Barcelona. El 1535 corregí i edità la nova edició de les Concòrdies dels farmacèutics de Barcelona (la primera edició, del 1511, és la segona farmacopea publicada al món). Féu testament el 1556, i el 1557, ja traspassat, la seva dona Joana encarregà un encant dels béns i un inventari dels llibres, com ho registra un document conservat a la Biblioteca de Catalunya.

• Enric Solà, fill de Narcís Solà segon, va estudiar a Barcelona i s'hi graduà batxiller en arts (1555) i batxiller i doctor en medicina (1556). Va ser mestre de Bernat Caxanes. El 1598 era metge del tribunal de la Inquisició de Barcelona.

En un volum manuscrit que aplega un gran nombre d'escrits diversos (conservat a la biblioteca de la Universitat de Barcelona), s'apleguen textos de "Narcissi Solani primi", sense datar, d'un Narcís Solà del 1546, 1553, 1555 i 1556, i d'un Enric Solà que hi indica "cum ut Solano, parenti meo" i "qui avo medico, patrem rei medicae professorem habens, eidem facultati a crepundiis, ut aiunt, fuerim dicatissimus".

• Argilata, Pere de; Solà, Narcís (traductor). Ací comenssa la cirurgia del reverende meritissim doctor en arts e en medicina lo reverend mestre Pere de Argilata déla ciutat de Bolonia, lo qual estat treduit de lati en lengua vulgar cathalana per lo venerable en Narcis Sola, batxeler en arts e en medicina, cirurgia, ciutedà de Barcelona, corrigit emendat per los reverendissims doctors en arts e en medecina mestre Francesch Servent e mestre Alfonso de Torelleo e mestre Johan Gelabert, cirurgià, tots de la villa de Perpinyá.Perpinya: Johan Rosembach, 1503. 
• Chaulhac, Gui de; Solà, Narcís (traductor). Pratica o reportori utilissim de cirurgia, o Cirurgia petita [traduït del llatí per Narcís Solà, físic i cirurgià].Barcelona: Iohan Rosembach e Carles Amoros, 1508. 
• Pedrosa, Joan; Rossell, Joan Llàtzer; Solà, Narcís (corrector). Concordie pharmacopolarum barcinonensium in medicinis co[m]positis a Narcisso Solano secundo.Barcinone: Petrum Monpezat ... et collegio pharmacopolarum predicte ciuitati, 1535.