Montserrat Sanmarti Pratginestós
Quick Facts
Biography
Montserrat Sanmartí i Pratginestós (Barcelona, 1968) és una política catalana, que va ser alcaldessa de Sant Fost de Campsentelles des de 2008 fins 2019.
Administrativa comptable de professió, ha estat cap de compres, vendes i exportació i comptabilitat. Va néixer a Barcelona, però viu a Sant Fost de Campsentelles des dels quinze anys, quan la seva família s'hi va traslladar des de Mollet del Vallès. Vinculada als mitjans de comunicació locals, va ser membre fundacional de Televisió de Sant Fost i en va ser la primera presentadora, el 1986, i va col·laborar a Ràdio Sant Fost amb un programa sobre cinema.
Va entrar en política l'any 1999 amb el grup independent anomenat Gent d'Unió, que es va presentar a les eleccions sota el paraigües de Convergència i Unió. Gràcies al pacte amb l'alcalde Joan Gassó va exercir de regidora de Dona i igualtat. El 2003 es presenta sota unes noves sigles, la candidatura d'Independents Units per Sant Fost (IUSF), com a número 3 de la llista, i va repetir amb la mateixa posició el 2007, en aquesta ocasió va ser tinenta d'alcalde i regidora d'Educació, Benestar Social, Sanitat i Consum fins a l'abril de l'any 2008, després de la renúncia de Joan Gassó, que havia pactat prèviament amb CiU i ERC. Des d'ençà aleshores és també presidenta de la Mancomunitat El Galzeran, formada per Sant Fost, Martorelles i Santa Maria de Martorelles.
El 2011 es va presentar per primera vegada com a cap de llista d'IUSF, i va revalidar el càrrec d'alcaldessa. El 2015 va tornar a presentar-se a les eleccions, com a cap de llista d'IUSF. Va guanyar les eleccions amb sis regidors per davant dels dos d'ERC amb Xavier Conesa. Sense obtenir la majoria absoluta va ser escollida novament alcaldessa. El seu govern es va iniciar en minoria, sent només necessari un regidor més per tirar endavant la gestió del municipi.
Tot i tornar a guanyar les eleccions del 26 de Maig de 2019 i aconseguir 6 regidors per al seu partit, quan semblava que anava a ser reelegida alcaldessa amb el suport del PSC, al Ple de Constitució, tan sols va aconseguir el suport dels seus 6 regidors mentre la candidata socialista, Maria José Sánchez, que anunciava la voluntat d’abandonar el seu partit, aconseguia els suport dels altres 7 regidors del plenari.[1]