Miquel Saperas i Auví

Miquel Saperas i Auví (Barcelona, 4 de maig de 1898 — Barcelona, 21 de juny de 1978) fou escriptor.

Fou secretari de l'Orfeó Català i començà escrivint en revistes de barriada. Fou un poeta sentimental i molt prolífic. Publicà, a més, nombrosos llibres en prosa, lírics, d'assaigs i d'història.

Molt vinculat al Barri de Gràcia, fou membre molt actiu dels Lluïsos de Gràcia. Entre 1921 i 1923 va dirigir una de les publicacions més emblemàtiques de la vila, La Veu Gracienca, en la qual escrivia habitualment amb el pseudònim de maiquel.

També és conegut com a impulsor de la Fundació Jacint Verdaguer i la posterior associació Amics de Verdaguer. Va gestionar la legalització dels estatuts i oferí la seva casa del carrer Nou núm. 40 com a seu de les primeres reunions.

Poesia

• Poesies (1920)
• L'espiga (1921)
• Pietat (1933)
• Paisatges (1937)
• Cançons (1939)
• Poemes d'Itàlia (1939)
• Llantió d'argent (1947)

Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona

• El cech (1916)
• Deliqui (1917)
• Cançó de Nadal (1920)
• La mort (1927)
• Tres sonets (1927 i 1933)
• Poema de la Mort (1929), premi extraordinari dels Mantenidors
• Poema de la perfecte alegria (1930)
• Poema del meu llibre "Sant Francesch" (1931), 3r accèssit a la Viola d'or i d'argent
• Aquell home que he vist, maniatat... (1932)
• Poema de l'hospital (1932)
• Sant Josep Oriol (1934), premi Dolors Monserdà

Prosa

• Breviari d'amor (1937)
• Breviari de dolor (1946)
• La petita història de la meva biblioteca (1961)
• El meu llibre de l'Orfeó Català (1962)
• El mestre Enric Morera (1969)
• Encara assaig (1971)

Teatre

• Les ànimes romàntiques (1919)
• Carles de Viana (1938)