Miquel Rué i Rubió

Miquel Rué i Rubió (Cervià de les Garrigues, Lleida, 27 de desembre de 1864 - Tarragona, 13 de novembre de 1926) fou un sacerdot i musicòleg català.

Va fer tota la carrera eclesiàstica en el Seminari de Tarragona, i tingué per mestre en els estudis musicals l'organista Ramon Bonet Vallverdú que en aquell temps era titular de la Catedral tarragonina. Acabats els estudis, Rué fou nomenat mestre de capella de la Catedral de Girona, i passà després a desenvolupar el mateix càrrec en la de Tarragona.

Entusiasta del cant gregorià, a ell se li deuen en gran part el predomini que aquest assolí en poc temps en la diòcesi de Girona, i contribuí molt a formar la seva cultura musical l'estudi que féu de la rica biblioteca del musicòleg gironí Joan Carreras i Dagàs.

També fou amant decidit de les cançons populars, de les que assoli recollir un gran nombre en la comarca de Girona. Entre les seves publicacions més notables, cal mencionar: La reforma de la música religiosa (Girona, 1901), i Cant gregorià; Cooperació a l'edició vaticana dels Llibres de Cant Litúrgic (Girona, 1905).

• Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 9, pàg. 479 (ISBN 84-239-4579-0)