Milena Nonó

Milena Nonó (ciutat d'Osaka, Japó, 1989) és escriptora, pintora i fotògrafa. Filla de pares francesos, diplomàtics, resideix a Girona des del 2006. Gaudeix, entre els escriptors actuals, d'una certa aura de "misteriosa", o de "maleïda", en el sentit que no s'ha publicat mai una fotografia seva. En canvi, és prou coneguda la seva participació, sota pseudònim, com a model i com a fotògrafa, en diverses revistes de moda i passis d'alta costura. La seva col·laboració amb dissenyadors i amb pintors de moda, contrasta amb les seves publicacions poètiques, difícils de trobar, publicades en petites editorials i d'un nivell complex ("Symbolisme où hermetisme?", Magazin Litteraire).

Nascuda a Osaka a causa de la tasca diplomàtica dels seus pares, es va traslladar als tres anys a Marsella, ciutat d'on era la seva mare. Allí, vivint durant sis anys amb la seva àvia Natalie, va començar a mostrar dots per a la pintura. Arran d'això, va ser matriculada a l'Académie Marcel. Els dies d'infantesa que hi passà són recreats a Milène et moi, un passage(2006), obra poètica primerenca. A l'Ècole Superieure va decantar-se per l'estudi de les ciències, però una exposició de Cartier-Bresson la va fer decantar per la fotografia l'any 2007.

Després de tres anys de viatges, un amic, Jan Verneuil, la va convèncer perquè publiqués els seus poemes a Verdié, l'única editorial amb què ha publicat a França fins ara. Arran d'aquell llibre, Les heures, la solitude, va començar a ser coneguda entre els cercles poètics.

Va ser arran d'aquest llibre que el fotògraf Anouilh Verger li va demanar una col·laboració: es tractava d'escriure els peus de fotografia del seu reportatge "L'Afrique, l'Enfance". L'èxit d'aquesta col·laboració li va reportar prou mitjans i temps per decidir d'acabar la carrera de Filosofia i Lletres i per dedicar-se, sota diversos pseudònims, a la fotografia, la seva passió.

Els DIARIS: Des de l'any 2010, Milena Nonó ha entregat a diverses editorials fragments dels seus Diaris Íntims, normalment en col·laboració amb il·lustradors coneguts (Conrad Roset, Mirabilia, Ed La Galera, 2014). La seva passió pels pseudònims, però, fa difícil la redacció d'una bibliografia completa. Vida privada: gelosa de la seva vida privada, ha interposat diverses demandes a revistes que han publicat suposades imatges seves, o informacions sobre les seves parelles.