Marisa Prado

Olga Costenaro, més coneguda com a Marisa Prado (Araçatuba, 26 de desembre de 1930 — el Caire, 12 de febrer de 1982) fou una actriu brasilera.

De petita es va traslladar amb la seva família cap a São Bernardo do Campo i comença a treballar en la Companhia Cinematográfica Vera Cruz així que s'instal·la a la ciutat. Inicialment hi treballa com a muntadora de pel·lícules, però el seu físic crida l'atenció del director Abílio Pereira de Almeida, que li fa una prova i decideix la seva participació en la pel·lícula "Tico-tico no fubá", amb el paper de "Durvalina", en el que va ser la seva estrena en cinema al costat d'Anselmo Duarte i Tônia Carrero.

Ràpidament esdevé una de les principals actrius de la companyia i destaca a les pel·lícules "Terra é sempre terra", "O cangaceiro" i "Candinho". El 1951 va rebre el Premi Sôci.

Es va casar amb el cineasta i productor Fernando de Barros, amb l'ambaixador cubà a París al final de la dècada de 1950 i amb el milionari libanès Charles Gabriel de Chedid.

Va viure i rodar pel·lícules a Espanya i a França. El 1956 va rebre una de les Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics d'Espanya com a millor actriu estrangera en pel·lícula espanyola per la seva participació a Orgullo. Va morir a Egipte, en circumstàncies que no foren prou aclarides, el febrer de 1982. Segons el seu marit travessava una forta depressió.