Maria Mulet

Maria Mulet (Albalat de la Ribera, Ribera Baixa, 1930 - ?, 1982) fou una escriptora valenciana).

Maria Mulet va exercir la professió de mestra al seu municipi, Albalat de la Ribera, com també ho féu a Banyeres de Mariola i a Cullera. Edità llibres de poesia i de narrativa, tant en català com en castellà, amb un estil molt pròxim a la parla popular. El seu nom, juntament amb el d'altres narradores com Maria Beneyto o Beatriu Civera, s'ha inclòs sovint en l'anomenada "generació valenciana dels 50", referida als autors que nasqueren pels volts dels anys vint i trenta. Va col·laborar en la premsa valenciana i fou una de les primeres dones que edità literatura infantil en català.

A més, Maria Mulet fou una de les poques escriptores que, ja durant els darrers anys del franquisme,introduí la literatura infantil i juvenil en català a les escoles del País Valencià.

Publicà el seu primer llibre de poesia a València el 1948, “Arpa suave” i entre 1947 i 1949 publicà tres poemes seus, en castellà, a l’Almanaque de Las Provincias.

El 1950 publica un segon poemari, “Contactos”, i un llibre de lectures infantils, “Donde haya sol. Prosas infantiles”. El 1956 publica, “Pedro, diario de un niño” i, un any després, “Gloria a Dios. Poemas de Navidad”. Tots ells en castellà. Aleshores, durant el curs 1965-1966, Maria Mulet entra en contacte amb Lo Rat Penat, implicant-se amb les activitats vinculades amb els xiquets, d’aquesta manera participa en el Concurs de Lectura i Escriptura infantils cosa que establirà un precedent en aquesta institució.

És a partir d’ara que l’escriptora continuarà escrivint i traduint les seues obres al català (encara que no abandonarà les publicacions en castellà, així l’any 1969 publica en aquest idioma la novel·la “amor, la misma palabra”). Aquesta experiència també va resultar enriquidora per a l’escriptora, cosa que ella mateixa afirma en una entrevista que li féu María Ángeles Arazo l’any 1973: «desde entonces estudio todos los dias valenciano; es más, estoy reuniendo el viejo vocabulario de mis abuelos y mis padres, que no lo tenía olvidado, però sí adormecido».

A poc a poc s’implicà més amb Lo Rat Penat, i el 1970 participà en diversos actes, com quan feu de mantenidora en l’acte de cloenda dels Cursos de Llengua en què se celebrava el XVI Concurs de Lectura i el VII d’Escriptura en valencià. El 1971 publica a Lo Rat Penat, el que era el seu primer recull de poemes en català: “Veus de xiquets (poemes infantils)”, al qual Aurora Díaz-Plaja li va dedicar una ressenya en Serra d’Or, com tornarà a fer l’any següent al publicar un segon poemari en català: ”Nadal al cor”.

El 1978 comença el distanciament amb l’associació Lo Rat Penat, després de la traducció de “Pedro, diario de un niño”, sota el títol “Pere. Diari d’un xiquet”, edició amb cites d’Ausiàs March, Xavier Casp i Carles Salvador, homenatge als seus predecessors i models literaris.