María Luisa Caturla

María Luisa Caturla (Barcelona, 10 de juliol de 1888-Villaviciosa de Odón, 25 d'agost de 1984) va ser una historiadora de l'art, vocal del Reial Patronat del Museu del Prado des de 1960, membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran des de 1979 i acadèmica honorària de la Reial Acadèmia Extremenya el 1982. S'han destacat els seus estudis dels pintors Antonio de Puga i Francisco de Zurbarán. L'any 1975 va rebre el Llaç de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi.

Nascuda María Luisa Caturla Caturla-Puig, en la Barcelona de 1888, fou alumna a Madrid del cercle de José Ortega y Gasset, va completar els seus estudis a Alemanya. El 1944 va publicar Arte de épocas inciertas -sobre la presència del gòtic flamíger a l'art modern-. Especialitzant-se en la pintura espanyola del segle XVII, amb treballs recollits en les seves obres Pinturas, frondas y fiestas del Buen Retiro, Los retratos del salón dorado en el antiguo Alcázar de Madrid -tots dos publicats en 1947-, Un pintor gallego en la corte de Felipe IV. Antonio Puga -obra conjunta amb Francisco Javier Sánchez Cantón, publicada el 1952-, i Cartas de pago de los cuadros de batallas del Salón de Reinos (1960).

Considerada una de les especialistes en l'obra de Francisco de Zurbarán,-recerques amb les quals va aconseguir la troballa de la partida de defunció del pintor extremeny- que va reflectir en les seves publicacions sobre el fill de Zurbarán, Juan de Zurbarán (1953), Velázquez i Zurbarán (1960) i Fin y muerte de Zurbarán (1964), participant també {a ; en} l'elaboració del catàleg de l'exposició «Zurbarán en el III centenario de su muerte», organitzada pel Museu del Prado el 1965. A més a més d'aquestes monografies, destaca la seva participació en treballs col·lectius com Paret, de Goya coetáneo y dispar, i l'estudi sobre Zurbarán en col·laboració amb Odile Delenda.

Va morir a Villaviciosa de Odón (Madrid) als 96 anys d'edat.

• «Obra de María Luisa Caturla» a Dialnet.