Margarida Aritzeta i Abad

Margarida Aritzeta i Abad (Valls, 20 de juliol de 1953) és escriptora i ha estat professora de teoria de la literatura i literatura comparada a la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona) fins al setembre de 2018.

Va néixer a Valls (Alt Camp), on resideix després d'haver estudiat i viscut durant un temps a Barcelona. Durant els anys de la seva formació, fa tres cursos de Belles Arts a l'Escola Sant Jordi de Barcelona (actualment Facultat de Belles Arts), que inicialment combina amb els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, fins que abandona Belles Arts per dedicar-se plenament als estudis humanístics.

Entra en contacte amb el món literari i coneix els escriptors que comencen a tornar de l'exili, les figures de referència, així com els aleshores joves de la generació dels setanta, amb qui lliga amistat i relacions literàries, encara que no comença a publicar fins a la dècada dels 80.

Participa en el col·lectiu literari Ofèlia Dracs des de 1983, just quan el col·lectiu preparava l'edició de Negra i consentida (1983) i començava a treballar en un recull que mai no va veure la llum i que s'havia de dir La primera vegada.

Ha publicat contes amb Ofèlia Dracs en els volums Essa efa (1985), Boccato di cardinali (1985) i Misteri de reina (1994), i n'ha format part fins que el col·lectiu es va deixar de reunir (perquè, en realitat, mai no es va dissoldre), després de la mort de Joaquim Soler i de Jaume Fuster, a poca distància l'un de l'altre.

Al festival de Tiana Negra 2016 va continuar la història de la inspectora Mina Fuster amb la novel·la Els fils de l'aranya.

És mestra, llicenciada en història moderna i doctora en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, on va fer el doctorat amb una tesi sobre el poeta i crític Josep Lleonart. Ha col·laborat a la ràdio i en diverses publicacions periòdiques. També ha format part del govern de la Generalitat de Catalunya amb un càrrec de directora general. La major part de la seva vida professional, l'ha dedicada a la docència, a la recerca i a l'escriptura.

A l'inici de la seva activitat professional, va ser durant tres anys professora de secundària. Ben aviat, el curs 1979-80, es va vincular professionalment a la Divisió VII de la Universitat de Barcelona, la futura Universitat Rovira i Virgili, on treballa actualment. Des de la URV, ha col·laborat en projectes docents i de recerca d'altres universitats, com la UAB i la UOC, amb l'ICE de la UB, amb l'Escola d'Administració Pública de la Generalitat de Catalunya. Ha participat en col·loquis i congressos sobre literatura en diversos llocs d'Europa, Amèrica i Àsia (Beijing). Ha organitzat cursos de postgrau i màsters sobre literatura, sobre escriptura literària i guionatge i ha impartit cursos de literatura en universitats de l'Argentina i de Cuba. Precisament a Cuba, on va néixer la seva mare, va encetar una de les línies temàtiques de la seva obra narrativa.

Una altra de les línies de la seva narrativa té relació amb Valls i amb el mas en què va néixer, on entre 1946 i 1947 van viure durant nou mesos quatre guerrillers, que van ser detinguts en l'anomenada "Caiguda dels 80", i processats en el consell de guerra sumaríssim 35836. El coneixement d'aquesta història, anterior a la seva naixença, ha donat lloc a la novel·la verídica El pou dels maquis i al volum El pou dels maquis. Els fets, els documents, en què s'explica el procés de documentació i entrevistes amb els supervivents.

La seva primera obra publicada és un assaig: Carrasclet-Veciana, elements per a l'anàlisi de la guerrilla antiborbònica (1979). Ha publicat nombroses obres, sobretot novel·les. Algunes de les seves obres van adreçades al públic infantil i juvenil. Ha conreat també la novel·la de gènere; novel·la negra, ciència-ficció, fantasia mítica.

L'activitat com a professora universitària l'ha portada a publicar nombrosos treballs de recerca, estudis de literatura i edicions crítiques, entre les quals destaca l'edició d'una part del Calaix de Sastre del baró de Maldà.

Entre 2006 i 2010, va formar part del govern de la Generalitat de Catalunya com a directora general d'Acció Departamental del Departament de Vicepresidència i des del càrrec va impulsar diversos projectes, com la creació de la comissió de commemoracions històriques i culturals del govern, la representació de la Generalitat a l'Alguer, o l'Eurodistricte de l'Espai Català Transfronterer, un projecte liderat per la casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà.

Novel·les

• Un febrer a la pell. Barcelona: Edicions 62, 1983; Barcelona: Edicions 62-Caixa d'Estalvis de Sabadell, 1983.
• Vermell de cadmi. Barcelona: Laia, 1984.
• El darrer toro. Barcelona: Plaza i Janés, 1987.
• El correu de Trípoli. Barcelona: La Magrana, 1990.
• Tie Break. Barcelona: La Magrana, 1991.
• El cau de llop. Barcelona: La Magrana, 1992.
• Quaranta graus a l'ombra. Reus-Tarragona, publicada per capítols en El Nou Diari, 1992.
• Atlàntida. Barcelona: Columna, 1995.
• L'home inventat. Barcelona: Columna, 1996.
• L'herència de Cuba. Barcelona: Columna, 1997; Barcelona: Planeta de Agostini, 1999.
• El verí. Valls: Cossetània, 2002.
• Perfils de Nora. Barcelona: Proa, 2003
• El llegat dels filisteus. Valls: Cossetània, 2005.
• La maleta sarda. Barcelona: Columna, 2010.
• El pou dels maquis. Valls: Cossetània, 2013.
• El pou dels maquis: els fets, els documents. Realitat i documentació d'una novel·la verídica. Valls: Cossetània, 2013.
• Bandoler. Valls: Cossetània, 2014.
• L'amant xinès. Barcelona: Llibres del Delicte, 2015.
• Els fils de l'aranya. Barcelona: Llibres del Delicte, 2016.
• La filla esborrada. Barcelona: Capital Books, 2017.
• Rapsòdia per a un mort. Barcelona: Llibres del Delicte, 2018.
• Teoria del gall. Barcelona: Llibres del Delicte, 2020.

Narrativa

• Quan la pedra es torna fang a les mans. Barcelona: Selecta, 1981.
• Essa Efa [obra col·lectiva, amb Ofèlia Dracs]. Barcelona: Laia, 1985.
• Boccato di cardinali [obra col·lectiva, amb Ofèlia Dracs]. València: Tres i Quatre, 1985.
• Temps de secada. València: Gregal, 1986.
• Misteri de reina [obra col·lectiva, amb Ofèlia Dracs]. València: Tres i Quatre, 1994.
• "La fortuna", dins DD. AA.: Dones soles. Barcelona: Planeta, 1995. Col·lecció Ramon Llull, p. 21-32.
• "El prodigi", dins DD. AA.: Temps de fogony: relats històrics de l'Alt Pallars. Barcelona: Proa, 2004; dins DD.AA.: El darrer comte del Pirineu. Barcelona: Proa, 2005.
• “L'assassinat de la venedora de cupons”, dins DD.AA. Anna Maria VILLALONGA. Elles també maten. Barcelona: Llibres del Delicte, 2013.
• "L'or del ring", dins Llibre de la Marató 2015, p. 101-112.
• "Metro Llacuna", dins Barcelona, viatge a la perifèria criminal, Barcelona: Crims cat.
• "Mala sang", dins Assassins del Camp. Barcelona: Llibres del Delicte, 2018.

Novel·la juvenil

• Emboscades al Gran Nord. Barcelona: Edicions 62, 1985; Barcelona: Empúries, 1997.
• La volta al món de Gilbert, el lloro. Barcelona: Teide, 1987; Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995.
• El castell del Tascó. Barcelona: Pirene, 1988.
• Grafèmia. Barcelona: Laia, 1982; ISBN 9788472226869
• Un rock d'estiu. Barcelona: Columna Jove, 1992.
• L'aiguamoll dels cocodrils. Barcelona: Cruïlla, 2000.
• El castell del cor menjat. Barcelona: Cruïlla, 2003.
• Aigües de tardor. Barcelona: Cruïlla, 2006.
• El gorg negre. Barcelona: Estrella Polar, 2012.
• La nit de la papallona. Barcelona: Barcanova, 2014.
• Cita a la paret de gel. Benicarló: Onada edicions, 2014.
• Els cais de les sirenes. Barcelona: Cruïlla, 2015.
• Quimera. Benicarló: Onada edicions, 2018.

Assaig, crítica i estudis literaris

• Carrasclet-Veciana. Elements per a l'anàlisi de la guerrilla antiborbònica. Valls: Òmnium Cultural, 1979.
• Un filojansenista: Jaume Cesat: Barcelona, 1757 - Valls, 1809: presentació d'un manuscrit de poesies. Valls, 1982. Col·lecció Omnium Cultural Alt Camp.
• Josep Lleonart: obra crítica. Resum de tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1985.
• Manuel de Montoliu: obra crítica. Tarragona: Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1988.
• Diccionari de termes literaris. Barcelona: Edicions 62, 1996.
• El joc intertextual: quatre itineraris per la "Sala de les nines": (Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda, M. Antònia Oliver, Toni Serra). Barcelona: Proa, 2002.

• Isabel-Clara Simó, Barcelona: Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 2014 (es pot baixar en PDF).

Edició de textos i edició crítica de textos

• Rafael d'Amat i de Cortada (baró de Maldà). Viatge a Maldà i Anada a Montserrat (edició del text amb estudi introductori de M. Aritzeta). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1986.
• Rafael d'Amat i de Cortada (baró de Maldà). El Col·legi de la Bona Vida (edició del text amb estudi introductori de M. Aritzeta). Barcelona: Barcanova, 1993.
• Rafael d'Amat i de Cortada (baró de Maldà). Viles i ciutats de Catalunya (edició crítica del text amb estudi introductori). Barcelona: Barcino, 1993.
• Rafael d'Amat i de Cortada (baró de Maldà). Miscel·lània de viatges i festes majors (edició crítica del text amb estudi introductori). Barcelona: Barcino, 1994.

• Premi Víctor Català de contes i narracions per Quan la pedra es torna fang a les mans (1980)
• Finalista Premi Joaquim Ruyra el 1981 per Grafèmia (1982)
• Premi Sant Joan de Novel·la per Un febrer a la pell (1983)
• Premi Barcanova de Literatura Juvenil amb La nit de la papallona (2013)
• Creu de Sant Jordi (2018)
• Títol de Reconeixement de l'Ajuntament de Valls (2016)
• Vallenca de l'any (2014)