Marcelle Bard

Marcelle Bard, filla de Louis-Elisée, pastor i professor de moral i de teologia pràctica i de Emilie Voan, el 1929 es treu la llicenciatura en teologia per la Universitat de Ginebra i és consagrada com a primera dona pastora, a l'Església nacional protestant de Ginebra, amb un status de pastor/a auxiliar. Aquesta qüestió agita el Consistori qui dubta de que una dona pugui complir correctament les tasques de pastora, tot i que des de 1909 les dones participen a l'elecció dels pastors o a la modificació de la constitució de la Esglesia protestant del cantó de Ginebra. Al 1930 Marcelle Bard es casa amb Marcel Dottrens, metge de professió. Es divorcien al 1932.

Entre el 1930 i el 1969 col·labora a l'hospital, i des de 1933 obté un ministeri a la parròquia de la Servette (Ciutat-Vieusseux).

És la pionera del pastorat femení i finalment al 1943 és admesa com membre de ple dret de la Companyia dels pastors.

En el moment de l'exercici de la seva labor treballa pels malalts i els desfavorits als nous barris de Genève.

Marcelle Bard forma part de les primeres dones pastoress consagrades a l'Església, les quals en 1929 a Suissa no estaven lligades a l'Estat. El mateix any Madeleine Blocher-Saillens va ser consagrada a França. Al 1935 Lydia von Auw també esdevé pastora al cantó de Vaud (Suissa).