Marc Orts

Marc Orts (Barcelona, 1972) és un tècnic de so català, guanyador de cinc Premis Goya al millor so. El seu pare és crític de cinema i amb 18 anys va començar a treballar en un estudi de so i de doblatge. Va començar com assistent al departament de so als llargmetratges Mararía i El milagro de P. Tinto (1998), com editor de so a Els sense nom (1999) i Asfalto (2000) i com a mesclador de so a Manolito Gafotas en ¡Mola ser jefe! i Marujas asesinas (2001). El 2003 fou nominat per primer cop al Goya al millor so per Darkness de Jaume Balagueró.

Ha guanyat cinc vegades elGoya al millor so: el 2008 amb L'orfenat, el 2011 amb Buried (Enterrat), el 2013 amb The Impossible, el 2014 amb El Niño i el 2017 amb Un monstre em ve a veure. A més ha estat nominat a aquest guardó set cops pel seu treball a Darkness (2003), Mapa dels sons de Tòquio (2010). La piel que habito (2012), EVA (2012), Blackthorn (2012), Anacleto: Agente secreto (2016) i Dolor y gloria (2019). També ha guanyat sis premis Gaudí al millor so pel seu treball a REC 2 (2009), The Impossible (2013), El Niño (2014), Anacleto: Agente secreto (2016), Un monstre em ve a veure (2017) i Dolor y gloria (2019).

També és professor a l'ESCAC - Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya i a l'ECAM de Madrid, i també dóna màsters i conferències. També és responsable de l'equip artístic de so a Deluxe.