Manuel Galiana

Manuel Galiana (la Vila Joiosa, Espanya, 9 de març de 1941), també conegut com a Manolo Galiana, és un actor de teatre, cinema i televisió valencià

Es tracta d'un actor amb una llarga trajectòria professional en el teatre, encara que també en els altres mitjans. Manuel va cursar estudis a l'Escola de Cinematografia de Madrid, i els seus primers passos en el món de la interpretació van tenir lloc a l'Aula de Teatre de l'Institut "San Isidro". Professionalment, el seu debut en el teatre va ser amb la Companyia d'Amelia de la Torre, amb la qual va interpretar obres com La casa de los siete balcones, A Electra le sienta bien el luto o Hay una luz sobre la cama.

L'actor ha participat en un gran nombre d'obres teatrals, a tall d'exemple, títols com El abogado del diablo, Madre Coraje, El pájaro azul, Divinas palabras, La llegada de los dioses, La hija del capitán, Tres sombreros de copa, Fortunata y Jacinta, Cyrano de Bergerac, El adefesio o Extraño anuncio, entre moltíssims altres. Quant a la pantalla petita, el seu debut va tenir lloc a la dècada dels 60, i des de llavors ha estat una cara molt familiar per al públic, havent participat en un gran nombre de sèries i programes de tot gènere. En aquest mitjà ha protagonitzat un gran nombre d'obres teatrals incloses en produccions com Estudio 1, Novela o Ficciones.

L'hem vist en sèries com Hostal Royal Manzanares, Los ladrones van a la oficina, El comisario, Cuéntame cómo pasó, Aquí no hay quien viva, Hospital Central o Doctor Mateo, entre desenes més, així com en produccions com Los gozos y las sombras. En els anys 2007 i 2008 va intervenir en la sèrie Escenas de matrimonio, i en aquest últim any va ser també el narrador de El camino del Cid. L'any 2011 s'incorpora a l'equip de la telenovel·la Bandolera, on dóna vida al personatge de "Cosme Saura".

Pel que fa al cinema, el seu treball no és tan prolífic com en teatre o televisió, però sí molt destacat. L'actor ha treballat amb alguns dels més prestigiosos directors, com José Luis Garci, a Sangre de mayo, Luz de domingo o Tiovivo c. 1950, Miguel Ángel Díez a Luces de bohemia, Jaime de Armiñán a Stico, Fernando Fernán Gómez en Mi hija Hildegart, Rafael Gil a Los buenos días perdidos o Antoni Ribas a Paraules d'amor. L'actor té en el seu currículum un gran nombre de premis i reconeixements a la seva trajectòria professional, com el Premi Nacional de Teatre, el I Premi Nacional a la Qualitat en el Teatre Luis Parreño, concedit per l'Associació Nacional d'Amics dels Teatres d'Espanya, la qual també li va concedir el XVI Premi Nacional de Teatre Pepe Isbert.